Soledat

Un relat de: JBGrenouille

Soledat: f. Solitud.

Solitud: f. Estat del qui és sol, del qui viu sol o gairebé sol.

No formo part del Gran Diccionari de la Llengua Catalana.

No hi ha cabuda en el diccionari de la meva llengua per les persones que es sentin soles, sense viure soles? Soles... només es pot estar sol físicament? Que estúpid. Qui no s'ha sentit mai sol envoltat de gent? Qui no ha notat mai aquella negror que s'expandeix al seu voltant en veure que esta acompanyat molta gent, però, no obstant, està completament sol... qui no ha sentit mai que no forma part de la vida de ningú, o, si més no, d'una forma notable...

Sentir-se sol, no és estar sol. Quantes vegades heu intentat dialogar amb una persona que ha fet cas omís, o que simplement ni us ha escoltat, una línia borrosa en la memòria de les altres persones?

Pitjor és, en canvi, sentir que el que havies estat per una persona es va esvaint, com i amb el temps, i vas veient com ells fan la seva vida, segueixen el seu camí, que per raons desconegudes s'ha desviat del teu, una via morta, i tu, parat, mirant des del passat, veus com s'allunyen, sense veure, encegats per la seva infame felicitat, que et deixen enrere per sempre... qui em conegui de debò i llegeixi aquestes línies sabrà que no hi tinc dret, que jo he estat se'ns dubte una persona de lo més egoista, egocèntrica, que et puguis trobar.
‹‹Un cop més, el món es torna a equivocar››.

En fi, un annex per enviar al GDLC podria ser aquest:

‹‹SOLITUD: adj. Sensació de ser un vil mosquit, a qui, encara que casualment li apareix una companyia prou avorrida com per tenir la rara afecció a parlar amb ell, la banal societat voldria veure esclafa't contra el vidre de casa seva, cansada de sentir el seu febril brunzit.››

Sigui, en tot cas, per contribuir a que la insígnia de la llengua catalana no ens faci sentir, inconsientment, encara més sols.

Comentaris

  • D'acord, Grenouille?[Ofensiu]
    Frèdia | 21-11-2006

    Un nas poderós com el de Grenouille encara no s'ha adonat que la millor companyia que tenim és la pròpia ombra? Hi ha diccionaris que es deixen accepcions importants a l'hora de definir les paraules; persones que no miren qui es queda enrere o qui acuita el pas. Però, saps, aquestes persones també estan soles. ¿Com és que només has publicat un relat? Reflexions interessants com aquesta, aquí fan falta. Pren nota! D'acord?

  • Arnau | 21-11-2006

    he aterrat avui a la web, m'he registrat i tota la pesca, i res, ets dels primers articles que llegeixo i valen la pena;
    salut!

  • Gràcies per el comentari =)[Ofensiu]
    JBGrenouille | 12-11-2006

    Cert, potser és fosc, però a mi em va encisar la novel·la i sobretot el personatge, és increïble. M'alegra saber que t'ha semblat bé el meu escrit!

    Fins un altre!

  • M'agrada com descrius la solitud[Ofensiu]
    Ligeia | 12-11-2006

    l'has encertada de ple (almenys, tal i com jo la sento o l'entenc).
    T'he de dir que m'ha xocat el teu nom. JBGrenouille o el gran Greouille, com s'anomenava ell mateix. No és gaire usual trobar relataires que utilitzin com a pseudònim el nom d'un personatge tan "fosc" com aquest. A més, aquí, a internet, poques olors podràs captar...

  • ostres...[Ofensiu]
    rbbarau | 23-09-2006

    he arribat fins a tu per un comentari precisament d'un text d'una noia que deia que es sentia sola, arribo i veig que el teu és del mateix...
    que la solitud és una sensació tan comuna...
    però va a dies...
    i...no ho sé...

    és cert...veure com qui t'estimes se'n va per temps o per espai...o per...o pel que sigui desmorona...però el temps ho cura tot, i al final les coses sempre estan com han d'estar... (o almenys gairebé sempre)

    un petó

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JBGrenouille

JBGrenouille

2 Relats

6 Comentaris

2075 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00