Sola

Un relat de: Clàudia
La soledat se m'apropa per darrere, m'abraça, em bessa el coll i m'arronsa entre els seus braços forts demanant ajuda, algú que li ajude a emportar-se'm ven lluny, però el meu cos arraulit entre els llençols pesa tones. És impossible fer-me moure cap múscul.
He quedat petrificada entre els pensaments.
En un últim esforç, la soledat sospira al meu clatell fent-me eriçar la pell des del bescoll fins a l'última vertebra que dibuixa la columna vertebral.
La soledat pega un crit ensordidor que només jo puc sentir. Així aconsegueix humitejar-me els ulls a l'hora que el parpelleig aconsegueix deixar caure una llàgrima d'àcid sulfúric que deixa foradats els llençols per sempre

Comentaris

  • Fort![Ofensiu]
    Capità Borratxo | 27-02-2012 | Valoració: 10

    què fort el sentiment de soledat... quanta tristesa en una llàgrima d'àcid sulfúric...
    Segueix escrivint!!!!

    Enhorabona pel teu relat!

l´Autor

Foto de perfil de Clàudia

Clàudia

10 Relats

6 Comentaris

6026 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Valenciana d'un poble de l'Horta Sud...l'única cosa "rellevant" que diria és que vaig nàixer al 1996, per si es nota descomunalment la meua inexperiència a l'hora d'escriure, tot i passar tantes hores cara a la ploma i la meua llibreta que olora inexplicablement bé.