Sofia

Sofia tanca els ulls.
Els obre.
Torna a tancar-los.
Els torna a obrir.
Es torna a veure reflectida al mirall.
Encara no ha desaparegut.
Per què no se'n va?

Sofia va néixer en un pou de desitjos i patiments.
Es mira al mirall i s'adona que no vol ser ella.
I tanca els ulls.
Després d'una llarga estona torna a obrir-los.
Però seguéix sent ella.

Sofia somnia que és una altra persona.
Somnia que és normal, que és intel·ligent.
Que treu bones notes.
Que és com les nenes de la seva edad.
I llavors desperta.
És mira al mirall.
I segeuix sent ella.

Sortiràs alguna vegada d'aquest pou, Sofia?
Espero que si.
Mentrestant, somnia.
Somnia aquest món teu, que és real.
Somnia que el millores, que el fas bo.
I quan surtis, millora'l de debò.
Tu pots fer-ho, pots ser algu.
Mentrestant, somnia.
Somnia, Sofia.
Somnia...