Cercador
Sóc temps malalt i futur més digne
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
que destrossen ànimes mortes
i vives al mateix temps. Massa sovint
es perd la raó de l'existència
enmig de cases buides amb cossos bruts.
El temps és un malalt geperut i bo
que perd la felicitat a poc a poc
i desconeix el significat de la paraula amor.
Tampoc accepta la derrota
ni per treure'n conclusions.
No vol veure-hi més enllà.
Sovint assumeixo culpes necessàries
que destrossen la meva ànima morta
i viva al mateix temps. Esperarem resoldre dubtes
per fer possible la coherència dels més nobles
a l'hora de triar vida plena de consciència
en versos composats sense cap mena de malícia.
Comentaris
-
El temps i la culpa[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 11-12-2011 | Valoració: 10
Hola Marc. Abans que res et diré que m'ha sabut greu no poder contribuïr al finançament del teu llibre. I no per problemes econòmics sinó per uns altres d'informàtics. Al teu feisbuc hi havia un moment que no podia tirar endavant; hi havia no sé quina incompatibilitat que m'ho impedia. Espero que tot hagi anat bé, però. Ja ens diràs com el tens.
I pel que fa al poema, una nova meravella. Només et diré que no et culpis tant. No sé de què, però el temps és implacable i la fosa a negre de la culpa, també. L'important és que el sentiment positiu sigui un objectiu. I tu l'aconseguiràs escrivint, vivint i tornant a escriure. Ha sigut un plaer de nou fer-ho.
Una abraçada.
Aleix
-
assumeix culpes marc...[Ofensiu]joandemataro | 09-12-2011 | Valoració: 10
però no totes !!
gran poema company !!
ja espero el teu llibre amb il.lusió
abraçades
joan
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872832 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.