Sóc temps malalt i futur més digne

Un relat de: Marc Freixas
Sovint assumeixo culpes necessàries
que destrossen ànimes mortes
i vives al mateix temps. Massa sovint
es perd la raó de l'existència
enmig de cases buides amb cossos bruts.
El temps és un malalt geperut i bo
que perd la felicitat a poc a poc
i desconeix el significat de la paraula amor.
Tampoc accepta la derrota
ni per treure'n conclusions.
No vol veure-hi més enllà.
Sovint assumeixo culpes necessàries
que destrossen la meva ànima morta
i viva al mateix temps. Esperarem resoldre dubtes
per fer possible la coherència dels més nobles
a l'hora de triar vida plena de consciència
en versos composats sense cap mena de malícia.

Comentaris

  • El temps i la culpa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-12-2011 | Valoració: 10

    Hola Marc. Abans que res et diré que m'ha sabut greu no poder contribuïr al finançament del teu llibre. I no per problemes econòmics sinó per uns altres d'informàtics. Al teu feisbuc hi havia un moment que no podia tirar endavant; hi havia no sé quina incompatibilitat que m'ho impedia. Espero que tot hagi anat bé, però. Ja ens diràs com el tens.
    I pel que fa al poema, una nova meravella. Només et diré que no et culpis tant. No sé de què, però el temps és implacable i la fosa a negre de la culpa, també. L'important és que el sentiment positiu sigui un objectiu. I tu l'aconseguiràs escrivint, vivint i tornant a escriure. Ha sigut un plaer de nou fer-ho.
    Una abraçada.

    Aleix

  • assumeix culpes marc...[Ofensiu]
    joandemataro | 09-12-2011 | Valoració: 10

    però no totes !!

    gran poema company !!
    ja espero el teu llibre amb il.lusió

    abraçades
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.