SÖC DE FORNALUTX

Un relat de: Cavaller de Moncaira

Jo som de Fornalutx
aquest poblet mallorquí
tant maco i bonic
on conviu aqui
el pobre i el ric.

Emprant adequada eina
la gent de muntanya
sempre a la feina
amb coratge s'afanya.
Té clar que qui de jove no treballa
de vell es mor a la palla.

Fornalutx està al peu del Puigmajor,
fornalutxenca és tota la meva avior
i és per mi un gran honor
ser fornalutxenc de llinatge de senyor.

Sembram a Fornalutx
hortolitza i moraduix
i menjam oli del bo,
taronges de les millor.

Qui vé a Fornalutx amb bona intenció -
sigui foraster o mallorqui -
és ben rebut ell aqui
sempre respecti costum i tradició.

Segle enrera a Amèrica i a França
molts fornalutxencs emigraren,
sempre el seu poble recordaren
amb dolça i trista recança.
Jo som un fill d'aquells que marxaren
I un dia pobres però honrats tornaren.


A Fornalutx hi tenia una casa
que encara fa molta vasa
davant l'Ajuntament ella està,
mon paret l'heretà d'un oncle capellà
a qui el carrer es dedicà.
No tenint infant a externs passarà:
Déu sap si un banc la s'endurà.

Prop de mon pare i ma mare,
Juntament amb tot avantpassat
a Fornalutx vull ser jo enterrat;
segons el ritual cristià
en presència d'un capellà;.
aquesta és ella ara
la meva voluntat.
Extern o parent l'heu de respectar.

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cavaller de Moncaira

Cavaller de Moncaira

220 Relats

335 Comentaris

184256 Lectures

Valoració de l'autor: 9.02

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.