simptomàtic

Somiava amb alguna plaça molt famosa
inexistent en algun lloc molt cèntric de Nova York.
Hi havia una font, plena de sortidors, cascades
i figuretes d'en Disney, que fins i tot es bellugaven.
Hi havia molta gent.
La font tenia diversos nivells
que feien com dos o tres pisos,
i la gent pel voltant hi pujava per mitjà d'unes escales:
badava davant del conjunt.

De sobte un nen va caure a una de les fonts.
I jo, misantrop, em vaig tirar a l'aigua per agafar-lo.
La font era fonda, molt fonda.
I jo agafava el nen, que era negre.
Qui portava pantalons vermells?
El nen sortia de l'aigua sa i estalvi.
Ningú no em donava les gràcies.
Anava tot moll.
M'emprenyava moltíssim.

Ningú no dóna mai les gràcies,
que no ho has après?