silenci

Et confesso que m'ha agradat molt aquest silenci teu, tan eloqüent... i molt adient la seva brevetat, que no cal malbaratar ara amb un llarguíssim comentari per deixar dit que has expressat de forma contundent un estat d'ànim molt determinat.

La imatge que reprodueix la memòria en llegir els ulls "Estic partit" és corprenedora.

Reconec la sensació de tenir "la foscor damunt del pit" i em resulta molt adequada per a certs moments; parlant de foscors, m'atreveixo a oferir-te un altre relat, Desitjos des de l'obscuritat, confiant en què t'agradarà.

T'envio una abraçada ara mateix, des de la tarda solejada,
Unaquimera