silenci

Un relat de: hossain mechaal

El silenci ajupit,
i la foscor
damunt del pit.
Xiuxiuejo paraules
a les parets,
enganyo la solitud.
La tristor habita el buc,
el cor prou omplert.
Crido amb tota força
estic partit

Comentaris

  • Eloqüent[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-05-2010 | Valoració: 10

    Et confesso que m'ha agradat molt aquest silenci teu, tan eloqüent... i molt adient la seva brevetat, que no cal malbaratar ara amb un llarguíssim comentari per deixar dit que has expressat de forma contundent un estat d'ànim molt determinat.

    La imatge que reprodueix la memòria en llegir els ulls "Estic partit" és corprenedora.

    Reconec la sensació de tenir "la foscor damunt del pit" i em resulta molt adequada per a certs moments; parlant de foscors, m'atreveixo a oferir-te un altre relat, Desitjos des de l'obscuritat, confiant en què t'agradarà.

    T'envio una abraçada ara mateix, des de la tarda solejada,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: