Cercador
Silenci
Un relat de: CeciliaBMEls sorolls que mai s’apaguen,
dins el silenci ressonen:
quan s’ha tancat el teatre
és l’esperit de les obres,
el preludi d’ un concert,
de l’última nota el ressò
que s’esvaeix en el temps,
el segon abans del tro
en una nit de tempesta,
El dubte, la por, la vergonya,
tenen un matís silent,
qui calla sovint escolta
o s’avorreix freqüentment.
Amarg si és indiferència,
silenci el final de tot és.
La respiració que cessa
quan s’acosta el primer bes.
Silenci, després de l’amor,
en una abraçada tendra,
és dolç, mirant al nadó
que al bressol fa una rebeca.
N’has fet tu, vot de silenci?
Ara s’esmuny entre els dos,
creix i creix i tot ho envolta,
imprimant-ho de congoix
a com un mur, que no es veu
i tu, que has apagat la llum
encesa amb les meues paraules
no veus ara el meu camí,
les busques i no les trobes.
M’has convidat a callar
quan has deixat d’escoltar-me,
i jo, dolguda, he callat,
doncs no vull enlluernar-te.
Es fa més gran i s’enredra
a les parets del meu món,
les banya com una pluja
que va gargotejant-ho tot.
Tu calles i ets la foscor,
busque llum en altres veus,
per a reprendre el meu rumb,
deixaré perdre’s paraules
que no puc dir, no les vols.
Silenci no és res, i ho és tot.
dins el silenci ressonen:
quan s’ha tancat el teatre
és l’esperit de les obres,
el preludi d’ un concert,
de l’última nota el ressò
que s’esvaeix en el temps,
el segon abans del tro
en una nit de tempesta,
El dubte, la por, la vergonya,
tenen un matís silent,
qui calla sovint escolta
o s’avorreix freqüentment.
Amarg si és indiferència,
silenci el final de tot és.
La respiració que cessa
quan s’acosta el primer bes.
Silenci, després de l’amor,
en una abraçada tendra,
és dolç, mirant al nadó
que al bressol fa una rebeca.
N’has fet tu, vot de silenci?
Ara s’esmuny entre els dos,
creix i creix i tot ho envolta,
imprimant-ho de congoix
a com un mur, que no es veu
i tu, que has apagat la llum
encesa amb les meues paraules
no veus ara el meu camí,
les busques i no les trobes.
M’has convidat a callar
quan has deixat d’escoltar-me,
i jo, dolguda, he callat,
doncs no vull enlluernar-te.
Es fa més gran i s’enredra
a les parets del meu món,
les banya com una pluja
que va gargotejant-ho tot.
Tu calles i ets la foscor,
busque llum en altres veus,
per a reprendre el meu rumb,
deixaré perdre’s paraules
que no puc dir, no les vols.
Silenci no és res, i ho és tot.
Comentaris
-
Saber viure el silenci...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 15-08-2019 | Valoració: 10
Qui sap viure el silenci? Qui pot donar-li silenci al que ama?
Doncs t'he llegit aquest relat i és molt filosòfic i té molta profunditat.
La dualitat de no ser o de ser-ho tot.
Una abraçada...
Perla de vellut
Quan pugues i tingues temps, t'invite a la meua pàgina, gràcies...
l´Autor
43 Relats
55 Comentaris
23578 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88
Biografia:
De Benissa (1980).El meu blog: enigmamenor.wordpress.com