Si...

Si els meus ulls poguessin parlar
et dirien quan et trobo a faltar
quantes llàgrimes els han omplert
des-que vas desaparèixer al passat
amb la pluja i el vent em vas deixar
amagat dels pensaments de tu mullats.

Si els meus llavis no estiguessin congelats
pel fred que m'envaeix cada matí
quan em llevo solitari al llit
acompanyat pel silenci de nit
i el batec del meu cor ferit,
faria servir la poca vida que tinc
per fer-te veure que sóc l'únic,
que ningú més t'estimarà com t'he estimat
que caps llavis et tornaran a besar
com els meus, tan plens de sinceritat.

Si els meus ulls poguessin parlar,
si els meus llavis no estiguessin congelats,
et dirien quan t'estimo i quan t'he estimat,
que ningú més t'estimarà com t'he estimat.