Cercador
Si tu tornessis d'aquesta mort inmensa...
Un relat de: Artemis- Compartir:
Si tu tornesis d'aquesta mort inmensa,
M'explicaries que hi ha música
A les estrelles?
Explicaries que els pasos perduts
Són trobats quan acaba la vida,
I que hi ha poesies que encara no han nascut?
O em diries molt simplement,
Pausadament, com solia ser
La teva manera d'explicar,
Que hi ha veus amordaçades
Enfangades en els pantans
Esperant cantar?
M'explicaries que els amors perduts
Esperen per nosaltres
Al final de l'estrada?
I que tot acaba com comença,
En el cercle màgic i blau
D'una qualsevol extranya matinada?
Si les teves arrels arrencades
Tornaren a la terra
Fulles mortes, tronc desmembrat
I sàvia destruida,
Explicàries que hi ha idees que m'aguarden al final de la jornada?
O diries que hi ha espases que no tallen,
Roses sense perfum,
Llums apagades,
Angels caiguts,
Estrelles mortes
I mans descepades?
Les meves preguntes
Ballen sense respostes
En un cel d'aire i aigua fet.
Més enllà de la teva mort està l'oblit
I aquí només m'arriba el teu record.
No tornaràs per dir-me res
Comentaris
-
hi ha poesies que encara no han nascut[Ofensiu]Flanagan | 30-10-2005
Molt bonica aquesta frase. La millor del poema, per a mi. Continua escrivint!
Adéu!
Alexander -
Brutal![Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 19-09-2005 | Valoració: 10
Amb una potencia, i un sentiment increibles!
A que esperes a posar-te a escriure motls més!
T'esperaré amb candaletes :P -
profund i molt intens...[Ofensiu]ROSASP | 14-06-2005
Preguntes sense resposta, imatges i sentiments que fan apropar la vida a la mort.
Recerca dins de la inmensitat del cor.
Tot esdevé un trencaclosques de moltes peces, que durant molt temps no sabem com començar. Molts records cridant dins nostre, l'enyor i la nostàlgia d'una veu per escoltar.
Benvingut/da a RC, el teu poema m'ha impactat molt. Arriba amb força i dolor, brolla a borbolls i mulla l'oblit i les paraules.
Espero de tot cor que no paris d'escriure...
Una abraçada i molta inspiració!
-
Potser és cert...[Ofensiu]Llibre | 14-06-2005
...potser tens raó, i ningú no tornarà d'aquesta mort immensa, però sempre queda el record. La memòria d'allò que torna al cor.
Tens algunes imatges, alguns jocs de paraules que m'han atrapat per la seva força, o per la seva originalitat:
I que tot acaba com comença,
En el cercle màgic i blau
D'una qualsevol extranya matinada?
Explicaries que els pasos perduts
Són trobats quan acaba la vida,
Fins la propera... i benvingut a Relats!
LLIBRE
