Si la mirada dels teus ulls et serva la paraula

Un relat de: Marc Freixas
Si la mirada dels teus ulls
et busca un bon paratge prop del rostre,
pensa que tot i néixer feble en els inicis,
serà la fermesa dels anys que et corrin
qui farà possible el bell paisatge…
i l’aigua de la teva sang
tan blava i clara i roja,
et farà vivament intens pertot.
Perquè la mare t’ha dut fins aquí
per créixer de moltes maneres diferents,
i a la vegada remar sense alteracions
cap a la direcció desitjada de vida.
I si la mirada dels teus ulls
vol preguntar-me per la paraula que et serva,
fes-me néixer i créixer en el bell paisatge que ja és dins teu.

Comentaris

  • Naiade | 21-09-2011 | Valoració: 10

    Jo et proposo aquest poema pel teu llibre. El trobo molt bell i tendre.
    Una abraçada
    Montserrat Lloret / Naiade

  • ostres marc...[Ofensiu]
    joandemataro | 29-07-2011 | Valoració: 10

    moltes gràcies pel teu últim comentari, realment ets molt amable, me'l guardo a una capseta que tinc molt a mà amb altres comentaris enriquidors

    jo també et vaig llegint , tot i que a vagades no et comenti, el teu estil és molt personal i sovint és un referent per mi

    una forta abraçada
    joan

  • ai, ai. . .[Ofensiu]

    ai, que tinc por de ficar la pota . . .

    com que no m'agrada la poesia, tinc tendència a mal interpretar-la.
    Pot ser que alguna poesia m'agradi i quan la vull comentar tota ufanosa, l'autor o autora em diu que no he entès rés. O sia que faré veure que aquesta no m'ha agradat.

    (bé, ara que ningú em llegeix, pensaré que sembla una poesia dedicada al fill petit, però no n'estic massa segura)

    hola de nou, he esta un temps desconnectada.
    una abraçada !
    montserrat.

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

869474 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.