si hagués sospitat...

Un relat de: Capdelin

Si hagués sospitat
el que l'esperava després
de mort...
no s'hagués suïcidat.

Quin desconeixement
de formes,
quina mancança absoluta
d'educació primària,
quantes riallades grolleres
dels que habitaven la tomba
del davant!

Qualsevol mort es prenia
el dret de manifestar
els seus desitjos reprimits,
d'entrar en la seva intimitat.

De res va servir tapar-se
les orelles i intentar
fer amics.

Comentaris en veu baixa,
rialletes iròniques
i objectes que li llançaven
de no sé on.

Si hagués sospitat
el que l'esperava després
de mort...
no s'hagués suïcidat.

Almenys,
allà,
viu,
tenia l'opció
d'escopir,
de vomitar,
de discrepar,
de passar de tot
i de ... fugir.

Comentaris

  • Encara que no ho sembli[Ofensiu]
    Màndalf | 08-10-2005 | Valoració: 10

    Aquest poema és un cant a la vida, no?
    A veure qui és el valent que es suidida, ara!
    A mi, quan la palmi, que m'incinerin sisplau.

    Salut, company, encantat de llegir-te.

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1305875 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )