Si em conec no m'ho sembla

Em sento caiguda l'empenta i gairebé amago la rialla.
Si em conec no m'ho sembla.
Bocí a bocí distrec el mirall on reflecteixo... qué carall!!
la meitat de la meva força.
Mig fonc la mirada sabent de preguntes amb i sense resposta
i em deixo sorprendre per gotes d'aigua que m'esquitxo.

He seguit aquesta com cada nit revoltant-me
entre llençols blasfemant de la calor,
traduïnt la cançoneta del mosquit sobre la pell suada.
Em va bé pensar tot afegint a la meva imatge la llangota que em torna salvatge
i deixo relliscar el tallant per la cara emblanquinada
d'on cauen tres unces de coratge a la pica salvatge.