Seré pluja.

Des del terrat de casa guaitaré el cel
un dia airós, fresc, primaveral.
Serà blanc, serà tou, tindrà gust de mel,
sé que serà el transport ideal.

Així que el vegi em posaré a punt,
d'una gambada li saltaré al d'amunt…

Al contacte amb el núvol fred
em disoldré en partícules ingràvides.
Aniré on em portin de dret
brises suaus o corrents ràpides.

I em deixaré arrossegar pel vent…
guiat és clar… guiat pel pensament.

Trobaré el camí, no en tinc cap dubte,
abans o després, més a prop o més enllà…
des del cel, les distancies semblen curtes.
Tinc ulls de falcó; no et pots amagar!

Cap al nord, cap al est, terra endins o mar enfora…
tingues per cert, que et trobaré tard o d'hora.


I ploraré d'amunt teu
tot aquest doll d'enyorança
de sentir la teva veu…

…altre cop tinc esperança…
Això faré!

Xop d'amor, et deixaré!
Constipat, casi segur.
Serà l'excusa, vindré…
M'obriràs la porta tú:
-Tens febre? -…No ho sé…
-Fica't al llit. (Que oportú!)

I et diré, bo i despullada…
-Tasta la pluja, … es salada.