Senyora dona

Un relat de: Carles Farras

Desitjo avui tantes coses,
tantes coses, tantes, tantes...
Una mà estreta
una carícia dolça i suau
un sentiment quasi oblidat.
Dos cossos junts i aferrats
un dins de l'altre, molt fort
molt fort i per a sempre.
Uns llavis càlids i estrets
una nit encesa i plena
una entrega total.
Un estel pàl.lid als teus ulls
una paraula festosa
un somriure, una mirada...
Desitjo avui tantes coses
com si res no hagués tingut mai.
Somio
en la teva imatge
en el teu cos nu
en els teus suaus pits
en la nostra excitació.
Molts cops els meus pensaments
es tornen boixos
No saben per a on an d´anar
es la por a la perdua
d´un amor que tant
m´acostat trobar.


Ets tempestat,
ets batalla, ets bellesa,
ets tendresa,
tot en una es la teva descripció
d´una senyora dona.

Mira que hem fet i ferem ximpleries.
Mira que hem fet i ferem coses.
Mira que ens hem rigut,
com aquell dia que mollante el cos amb aigua en
el llit encesos de desig.
Mira que em insinuat,
mira que hem recorregut de mil maneres
els postres cossos… i a pesar de
tot, no sé per què,
recordaré el primer cop
que amb la mà m´acaronares la galta
i em feres el primer petó
que intento enmarcar en
un marc de rosa
per no perdre'l mai.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de Carles  Farras

Carles Farras

3 Relats

4 Comentaris

2549 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Nascut el 63 a Sabadell pare d´una filla i un boig de la lectura de poemes al vora del mar, treballan en un despatx em ganes de sortir i escriure i caminar o corre a vora el mar, d´aixo el meu nom de marblau.