A LA MEVA ESTIMADA CRISTINA

La poesia no em serveix
ni tampoc la musica
per dir el què per tu sento,
estimada Cristina

Jo tot era perdut,
la vida no em servia ja,
fins que vas aparèixer tu
aquell dia vint i dos.

I quan ballaves amb mi
em sentia tímid i indecis,
però amb tot el meu encís
un petó va sortir de mí.

Era la necessitat,
era l´explosió,
era l´expresió
de tot un sentiment reprimit.

Com et dic cada dia
i et diré
ets la persona
que sempre estimaré.

T´ESTIMO