Cercador
Sents com canta la paraula del poema?
Un relat de: Marc FreixasSents com canta la paraula del poema?
És la paraula de la vida que m'engresca tot un vers.
És com l'ànima portadora de la bellesa resplandent.
Tocar-te quan t'escric,
estimar-te quan t'imploro,
respectar-te quan et tinc,
venerar-te quan et miro...
i composar-te :
quan et toco,
t'escric,
t'estimo,
t'imploro,
et respecto,
et tinc,
et venero,
et miro,...
Però sents com canta la paraula del poema?
Comentaris
-
AtzaVaRa | 16-01-2005
Sí que sento com canta la paraula del poema...de fons, per tots els racons i a totes hores.....És un cant preciós, de mel, harmoniós, sensible....
Igual que aquest poema.
Una abraçada,
AtzaVaRa -
Jo sí que he sentit com canta...[Ofensiu]brideshead | 24-11-2004 | Valoració: 10
Preciós, Marc!
LLenguatge senzill, planer, per desxifrar el binomi paraula/poema, poema/paraula, i els sentiments que desperta aquesta relació ... fascinant !
Un petó molt, molt gran i... gràcies!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872122 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.