sento la llum

Un relat de: Noia Targarina

La llum és veu i sento el silenci,
sento la pau ,
sento els meus sentiments a flor de pell,
l’ alegria de sentir i de veure el meu fill content i feliç,
per mi és el millor com a mare.

encara hi són els records dins meu de quan tenia
les persones que més estimava al meu costat,
ara la vida continua i la vida segueix,
ara tinc persones que sempre estant al meu costat permanentment ,
no em sento mai sola.

L’ alegria que sentia fa uns anys no la sento,
pero continuo endavant no defalleixo i aniré caminant sempre cap al futur,
un demà molt incert, i sempre mirant de continuar anant fent camí .

La nostra vida és i serà present en aquest moment,
no s’ ha acabat !
continuarem creant records junt amb l’ Òscar el meu fill.

Això és el que voldria ell per nosaltres!

Així és la vida!



Comentaris

  • Sentiments d'amor [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-02-2024 | Valoració: 10


    Un poema ple de records i de sentiments, on recordes la persona més estimada en la teua vida. Recordes amb el teu cor la nostàlgia del teu Òscar.
    Senzill i amb la teua ànima plena de llum.
    Enhorabona, Noia Targarina.
    Cordialment.
    Fins a l'altra.
    Una abraçada.

  • jo també ho sento[Ofensiu]
    admiradoragloria | 22-02-2024 | Valoració: 10

    Jo també vaig sentir a l'Òscar a Suissa quan vam anar, estava molt canviat a millor!