Sentiments en una ampolla de cristall

Un relat de: Andrea Paz
Quan necessito expressar-me les lletres surten soles,
quan necessito enamorar-me et veig i somric,
em preocupo per si no et podré veure més
per això aquestes paraules escric.
La vida no seria la mateixa si tu no fossis aquí
ets la meva aigua, el meu sol i el meu èxtasi.
Cada nota que escolto es una melodia
que em recorda quan et veia cada dia.
Recordo els teus ulls quan passaven per aquell passadís,
Quan jo emocionada sentia que estava al paradís.
Tot semblava que era perfecte
Semblava que tot fos per un màgic efecte,
No sabia si estava desperta o estava imaginant,
Però sempre el somriure d’orella a orella me’l feies realitat.

by:Andrea

Comentaris

  • Gràcies![Ofensiu]
    Andrea Paz | 29-06-2011

    Gràcies Jeremies. Escriure és una passió que m'agrada molt, quan necessito expressar-me o quan vull dir alguna cosa, demostrar alguna cosa, ... També m'agrada molt llegir, ara m'estic llegint 'el ángel perdido' de Javier Sierra.

  • Benvinguda![Ofensiu]
    Jere Soler G | 29-06-2011

    M'alegro molt que t'hagis decidit a publicar un dels teus escrits. Si vas practicant ja veuràs com ho aniràs fent cada vegada millor. Escriure és una de les aficions més interessants que es poden tenir. L'important és aconseguir un llenguatge fresc, directe, sincer i cada vegada més polit en estil. Hi ha uns manuals d'estil que van molt bé. I el que va millor és llegir bons autors.
    Si vas escrivint, aniré llegint i comentant els teus poemes o relats.
    Felicitats!

l´Autor

Andrea Paz

1 Relats

2 Comentaris

605 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor