sentiments a flor de pell

Un relat de: Noia Targarina
m’agrada sentir la teva veu,
m’ agrada tenir el teu amor,
la teva companyia,
que sempre ha estat al meu costat,
et trobo a faltar,
i sembla com si fos ahir que vas marxar,
del nostre costat,
la senzillesa de pensar que altres persones,
no pensen igual que jo,
i no ho veuen de la mateixa manera,
que senzill que és pensar,
quan no te sents així,
ja no hi és i encara em sembla que no pot ser,
nosaltres continuem endavant amb la nostra vida,
s’ ha de tirar endavant!
però és molt senzill i és molt fàcil,
dir tu pots continuar !
sense saber el que tu sents,
i com te sents,
la gent que no miren els sentiments dels altres,
i et contesten de forma automàtica,
com si sentisin el mateix però no és així!
no saben el que tu has passat ,
sols pensen que així et sentiràs més bé amb tu
mateixa!
Que dur que és pensar que quan una persona
no hi és amb nosaltres no la trobarem a faltar,
però no és així!!!

Així és la vida!

Comentaris

  • Senzillesa d'amor. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-06-2025

    Un poema molt concret i ben compost, on expresses el teu sentiment. Deus polir més aquest poema per a ser més perfecte i de qualitat.
    Hi ha una manera de fer el poema perfecte i amb més qualitat: Vas a la teua pàgina: Vas a "Funcions d'usuari" i mira on tens "desborrar" aquest "SENTIMENT A FLOR DE PELL". I després perfeccionar-lo completament i el fas amb més qualitat. No posar-lo a la bona ventura.

    Gràcies per comentar-me el meu poema "somniant la mar".

    P. S. El títol s'ha de posar sempre en majúscules. També la primera paraula del poema, deu d'estar en majúscula.

    Si és menester et passes una hora completa per a polir el poema i així et faràs amb qualitat.

    Cordialment.

  • Sentiments que flueixen[Ofensiu]

    Bona tarda, Noia Targarina:

    T'has llençat a expressar aquests sentiments, que se senten, però de vegades se'ns fan difícils de comunicar-los a través de versos. En canvi, tu ho has fet, i a més, la mar de bé. Lamentes aquesta absència tan dura, tan injusta... La vida és així...

    Una abraçada i continua composant.

    Helena

    P.S: Per cert, crec que la primera paraula que inicia la composició hauria d'anar en majúscula. (Almenys quan jo estudiava, anava així).