Sense voler...

El vaig trobar sense voler, quan menys l'esperava.

Jo no buscava res ni ningú en aquells moments, era el més feliç que podia ser, em conformava amb el que tenia: la feina que m'encantava, les amistats que m'acompanyaven en els moments de soledat, la meva família que estava amb mi en tot moment...

Però va aparèixer, a poc a poc, sense fer massa soroll, sense avisar. I va entrar a la meva vida com un raig nou d'un Sol ben viu, que dóna una escalfor màgica, brillant.

Va provocar en mi un somriure nou, deliciós, molt dolç.

Gràcies a ell vaig descobrir una vida diferent, plena de llum i color, vaig aconseguir deixar enrera tota la gamma de grisos que envoltava la meva existència.

Passat el temps... la vida ens segueix acompanyant, plegats, de la mà, per no perdre'ns. Els nostres camins caminen junts des d'aleshores, des d'aquell dia que el vaig trobar sense voler, quan menys l'esperava.