És tot tan diferent...

Vols venir a dir-m'ho a la cara? m'ho va preguntar i em vaig quedar ben sorpresa davant la seva reacció. Per què ahir tan amable i avui tan esquerp? Sempre passa igual, vaig pensar, i el vaig deixar córrer, com portava fent d'un temps cap aquí. Les coses no anaven bé i jo ja ho sabia des de feia temps, era normal el seu comportament? M'havia trucat 1000 vegades i després res, de cop no sabia res d'ell. No era amb el primer que em passava jo. Ja estava acostumada a aquest tipus d'actitud. El meu cor ja estava ben curtit de males experiències com aquella. Ja no sabia ni en sé encara avui fer-me il·lusions de cap mena. De la feina a casa i de casa a la feina. És sorprenent com la vida dóna tantes voltes que ni nosaltres ens plantejem. Un dia no el coneixia, un altre l'estimava, i de cop ara l'odio. Puc arribar a odiar a una persona que ni tan sols conec? Uns petons perduts en una discoteca. Són les 4 de la matinada, què millor fer quan portes unes copes de més? Demà potser no el recordis. Hi ha que estan més bones que d'altres, què hi farem! Diumenge despertes fent olor a un tio que no saps ni quins són els seus cognoms. No el tornes a veure mai més i si ho fas l'esquives fent veure que no el coneixes. Massa cops m'ha passat a mi això... últimament la vida em resulta ben desconcertant. Un dia m'enamoro d'algú i al dia següent no sé ni on és, la gent s'esfuma, es perd davant meu sense que jo pugui fer res al respecte. És ben curiosa aquesta vida que m'ha tocat viure! I t'ho passes bé al moment, després et pares a pensar i t'adones que la vida no és només això, que hi ha més coses que potser també puguin resultar interessants i, qui sap, potser apassionants i tot.

Recordo que de petita imaginava castells amb prínceps i princeses. Jo era la qui els cosia la roba. Així serà sempre. Els prínceps i les princeses existeixen en els contes. Jo visc en un món diferent, ben llunyà d'aquell que creia que existia. Et vas fent gran i veus com són les coses. Tens vint-i-cinc anys i penses que encara ets prou jove per a moltes coses, potser massa gran per a d'altres. M'agradaria molts cops tornar enrera i canviar moltes coses. Hi ha molta gent que s'ha quedat en el record, massa. M'agradaria tornar a saber d'ells. Però també penso, val la pena saber d'aquells que et van abandonar en el seu dia? Hi ha tanta gent que no voldria ni contar-la, no val la pena... o si? Porto dies que somio amb aquesta gent. Hauran canviat més que jo? Els anys no perdonen, i cada dia ets més gran que l'anterior. Creixes en tots els aspectes. La pell canvia però també el teu interior. Ja no penses en castells on les fades poden fer de les seves i millorar el món. Seria ben interessant que pogués ser així! Ara agafaria la vareta màgica i em colaria a casa d'aquells que un dia em van importar tant i que ara només sé d'ells per referències externes. La vida dóna moltes voltes i jo intento seguir aquí, al peu del canó. I no dic que la gent que m'envolta ara en aquests moments no sigui important per a mi, i tant que ho és! Però és tot tan diferent, la vida...