(Sense títol)

Suplicant agonitzo. Tot gira al meu voltant i puc veure com aquesta vida que era meva segueix sense mi. Els meus records passen i quan arriben al fons s'esvaeixen; es fonen. Cada minut del que he viscut fins ara desapareix sense més ni més, i jo m'ho miro plorant de ràbia.

Les llàgrimes omplen els meus ulls i m'impedeixen veure-hi més enlà. Tots els meus sentiments més amagats surten ara en forma de fines gotes que em llisquen galta avall. Al terra, un bassal de records em diu qui sóc i què hi faig aquí.

El vent que comença a bufar m'eixuga les llàgrimes que encara em resten al rostre, i una de petita, per refugiar-se d'aquest, s'esmuny fins la comissura dels llavis. L'amargor dels records que viuen en ella desperta moltes sensacions dins meu i quasi sense adonar-me'n, em dirigeixo cap a l'aigua transparent, que l'oceà arrossega fins a mi. Petites ones em somriuen a cada passa i la platja comença a agafar aquells tons melancòlics de capvespre.

Ara mateix només es respira un aire carregat i tèrbol, que l'únic que conté són sentiments. Jo, que amb cada llàgrima vessada, he vessat tota l'amargor de dins meu, camino nua cap al blau del mar. La meva pell està neta de records i falses esperances. Les mans ja no saben què és abraçar i el meu rostre resta completament neutre. Camino descalça sobre la meva vida, deixant enrere tot el patiment. Camino més. De sobte, començo a sentir la frescor de l'aigua que em puja pel peu. Cada porus de la meva pell es dilata, cada centímetre del meu cos entra en un estat d'embriaguesa. Ja no sento res. Només hi sóc jo i el mar. Un plaer mai viscut s'apodera de tots els meus sentits. No em puc moure. Tanco els ulls i aquesta sensació s'apodera de mi. Estic dreta enmig de tot. El meu cos no m'aguanta i de seguida caic cap avall, deixant que l'aigua m'envolti per tot. No se què em passa. Sento com si tot de mans gèlides m'acaronessin el cos. M'envolten i m'abracen. Jo, que només sóc conscient del plaer inmens que el meu cos està vivint, em rendeixo a elles i caic encara més avall. Floto enmig de tot i de res alhora. Sento l'aigua entrar dins meu. La sento.. som un ésser sol. Un únic ésser que es mou al compàs d'una música silenciosa. I caic avall... i provo d'obrir els ulls per tenir una última imatge del que serà la meva fi, però crec que ja és massa tard. Ja no formo part d'aquest món. He començat a ser un simple cos que viu al fons del mar.