Sense títol

Nen capriciós amb miopia forçada que no et deixa veure el que tens al davant: ella. Ella t'impedeix una visió nítida del no res que hi ha més enllà. Tens por al compromís que comporta la felicitat gairebé total de tenir-la, d'estar amb ella. Ella et parla fixament i tu escapes dels seus ulls per evitar que se n'adoni de la fredor que desprenen els teus, de la seva absència a la terra.

Nen egoista que no saps què vols, que no li tornes els seus millors petons i els seus millors somriures... només deixes que es perdin. Tens por al compromís que comporta la felicitat de tenir-la.

Noia que el mires cercant només un reflex humit als seus ulls que t'inspiri esperança, no t'allunyis de la realitat entossudint-te en tenir el passat al present, perquè aquells que encara no coneixen el gaudir del so de les teves paraules fregant-los dolçament les orelles esperen impacients que tornis a despertar... esperen impacients que tornis a obrir les portes del teu món... per ells, pels qui no el coneixen encara o pels qui de sempre els has tingut el forrellat passat i no te n'havies adonat.

Noia innocent que creus sempre cegament en la bondat dels altres. Uns tornaran a caure, seguint l'exemple del pioner. No deixis que et tornin fràgil. Alça el cap per veure la manca de sentit que té deixar el món sencer de banda per uns quants de sols.

Noia, deixa'l enrere...
deixa'l enrere per sempre...
deixa'l enrere amb el passat d'un primer desengany que no mereix ser recordat.

I és que, noia, estàs tu i tota la resta.