Cercador
sense saber què escriure
Un relat de: ginaaDe cop i volta els llums s'apaguen, les carícies queden en un dolç record, les mirades ja són fredes, som dos desconeguts en aquest món immens, ara ja res es com jo voldria i tot es com sempre he pensat que acabaria sent.
Quant arriba el fred, et notu a tu, quant s'acosta la calor, et sento a tu, i necessito respirar, necessito sortir d'aquest espiral que sembla que no vulgui que t'oblidi, sembla que vulgui que et porti a dins tota la meva vida, sempre, amb mi, vagi on vagi.
Ara em trobu sola, aquí, pensant quan tot tornarà a ser com era, però se que mai res tornarà a ser igual, ni amb tu ni amb ningú que conec, els amics fan la seva vida, els enamics ja ho han deixat de ser, tot canvia per convertir-se en una altre cosa.
Estic escrivint i pensu que no se que escriure, que no se què posar perque no tinc res clar, tinc un munt d'idees voltant per la meva ment, sense poder agafar-les a temps, s'escapent, s'amaguen en una part del meu cervell on no tinc prou forces per arribar-hi.
l´Autor
4 Relats
1 Comentaris
3760 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
cada petit moment bo i dolent escriuen la meva biografia.Un sol somriure, una sola mirada, un moviment, cada petita cosa que fa que es dibuixi un somriure a la meva cara i tot allò que fa que de les meves galtes llisquin les llàgrimes
waila18@hotmail.com