Cercador
Sense preu
Un relat de: Trossets del que pensoEl batec del meu cor,
ha canviat d'ubicació.
Em despullo poc a poc,
doncs encara no tinc pressa.
La dolcesa dels teus llavis,
em fa sentir peresa
de tornar-me a vestir.
El petó és la paraula.
El permís del sentiment.
El saber per on comença l'instint,
de menjar-te lentament.
Del que mai en tinc prou,
n'estic segura,
és del teu cos desdibuixat.
La penombra és l'aliada,
del que no m'agrada ensenyar.
Sense preu és el meu gust,
de tornar-te a tastar
i repetir sense avorrir-me,
fins perillosa sacietat.
Sols et puc dir una cosa,
que et guïs pel teu instint.
El perfum del meu cos,
et portarà sense preu,
al sentiment del teu desig.
l´Autor
351 Relats
175 Comentaris
243166 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Del no res comença un tot.I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- De petita tenia una capseta
- Amb lletra minúscula
- Sospires quan t'emociones?
- http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/2012/02/un-peto-la-boca.html
- Negre estalzí
- Quan faig l'amor amb tu...
- Acompanya'm un trosset aquesta nit
- Carta a...
- Melmelada de maduixa
- El meu regal de Reis
- Somiar impossibles també és lícit
- En la nit que un any s'acaba
- Què fàcil era parlar quan...
- No fa falta paraules
- Quan les mentides venen enganyades