Cercador
Sense pèls a la llengua
Un relat de: Trossets del que pensoMarquem-nos sortides,
que de mentides escrites
el món ja n'està fart.
La gent vol coses reals,
de les que es poden tocar.
Les fantasies són molt boniques
per qui té ganes de somiar.
Qui dibuixa imagina,
que futur sols té la mida
que un vol desitjar.
Respirar, ja no és gratuït.
Ara, ja tot és fa pagant.
La vida és una flor
que no s'ha de deixar marcir.
Per mi tu ets el regal
que m'inspira llibertat,
quan de la teva boca surt
jo per tu puc morir
en aquest precís instant.
que de mentides escrites
el món ja n'està fart.
La gent vol coses reals,
de les que es poden tocar.
Les fantasies són molt boniques
per qui té ganes de somiar.
Qui dibuixa imagina,
que futur sols té la mida
que un vol desitjar.
Respirar, ja no és gratuït.
Ara, ja tot és fa pagant.
La vida és una flor
que no s'ha de deixar marcir.
Per mi tu ets el regal
que m'inspira llibertat,
quan de la teva boca surt
jo per tu puc morir
en aquest precís instant.
l´Autor
351 Relats
175 Comentaris
243166 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Del no res comença un tot.I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- De petita tenia una capseta
- Amb lletra minúscula
- Sospires quan t'emociones?
- http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/2012/02/un-peto-la-boca.html
- Negre estalzí
- Quan faig l'amor amb tu...
- Acompanya'm un trosset aquesta nit
- Carta a...
- Melmelada de maduixa
- El meu regal de Reis
- Somiar impossibles també és lícit
- En la nit que un any s'acaba
- Què fàcil era parlar quan...
- No fa falta paraules
- Quan les mentides venen enganyades