Cercador
Sensada nova... masia
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Arribarem a punt, a l'hora justa...
caminarem per terra amb color de taronja,
cridarem i somriurem sense vergonyes
perquè tenim els nens que corren entre nosaltres.
Davant meu, a mig metre de la dona i el seu pare
hi tinc l'oncle gran fent-se acompanyar amb un bastó...
la vida ens apressa
i el camí que porta al rierol
cada vegada ens és més a prop
-no tindrem por de perdre'ns, anem ben acompanyats-.
Els camps de vinyes són força espectaculars
tenint en compte la poca activitat en aquest territori.
A la masia hi queden dos oncles que ja no vindran...
prefereixen xerrar sota el noguer d'ombres infinites.
Nosaltres, tots
ja som palplantats davant del rierol
que baixa amb una aigua no massa fluïda.
Després, de tornada a casa
sentirem el xiuxiueig monstruós
de la torre d'electricitat que travessa el camí deixant-lo partit en dos...
una sensació estranya enmig de boscos germans, de pedres amb formes ben arrodonides i color fosc, gris i tal vegada negres i belles.
Ara marxarem amb una sensació de buit...
trobarem la ciutat enfonsada i la casa solitària.
Trigarem dies a desfer-nos d'aquest moment d'avui,
d'aquest matí de naturalesa que ens rodeja
i ens fa córrer endavant amb l'aire lliure,
que deixa descansar les nostres obligacions,
que no es preocupa de demà... si farem allò altre que havíem de fer abans d'ahir
o farem el pallasso per poder desembocar en l'alegria.
Hem passat una estona agradable
desconnectant de tot allò necessari per viure.Malgrat tot
avui he sentit bategar tots els cors sense descans.
caminarem per terra amb color de taronja,
cridarem i somriurem sense vergonyes
perquè tenim els nens que corren entre nosaltres.
Davant meu, a mig metre de la dona i el seu pare
hi tinc l'oncle gran fent-se acompanyar amb un bastó...
la vida ens apressa
i el camí que porta al rierol
cada vegada ens és més a prop
-no tindrem por de perdre'ns, anem ben acompanyats-.
Els camps de vinyes són força espectaculars
tenint en compte la poca activitat en aquest territori.
A la masia hi queden dos oncles que ja no vindran...
prefereixen xerrar sota el noguer d'ombres infinites.
Nosaltres, tots
ja som palplantats davant del rierol
que baixa amb una aigua no massa fluïda.
Després, de tornada a casa
sentirem el xiuxiueig monstruós
de la torre d'electricitat que travessa el camí deixant-lo partit en dos...
una sensació estranya enmig de boscos germans, de pedres amb formes ben arrodonides i color fosc, gris i tal vegada negres i belles.
Ara marxarem amb una sensació de buit...
trobarem la ciutat enfonsada i la casa solitària.
Trigarem dies a desfer-nos d'aquest moment d'avui,
d'aquest matí de naturalesa que ens rodeja
i ens fa córrer endavant amb l'aire lliure,
que deixa descansar les nostres obligacions,
que no es preocupa de demà... si farem allò altre que havíem de fer abans d'ahir
o farem el pallasso per poder desembocar en l'alegria.
Hem passat una estona agradable
desconnectant de tot allò necessari per viure.Malgrat tot
avui he sentit bategar tots els cors sense descans.
Comentaris
-
...[Ofensiu]montserrat tafalla rigol | 14-08-2011
hi ha qui penetra en un entorn rural i ni s'adona del que l'envolta. Cal una certa sensibilitat per percebre'n el seu encant i a l'hora el feréstec misteri.
Encara que (penso que ja ho he dit altres vegades), no m'agrada la poesia, no en soc tant insensible.
Me n'alegro de veure que continues escrivint.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872615 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.