Cercador
Se'n van...
Un relat de: MG & AS- Compartir:
em pregunto,que es deu sentir?
quan et fas gran, i veus
que els teus amics se'n van.
un darrere l'altre.cap el cel.
una mena de tristesa,
i un buit dintre el teu cor
el veure, que els amics,que un dia
junts van emprendre el cami.
i ara DEU, se'ls emporte
alla amb els seus pelegrins.
i jo em pregunto, que sera de mi
quan em llevi el mati, i vegi
que ja no estan aqui.
que s'era de la meva vida,.
quan s'era la meva hora
tan sols se que un dia
en llevaré, i una llum en guiara
s'era un estel del cel.
que a mi en be a busca.
Comentaris
-
És aquesta...[Ofensiu]Llibre | 27-11-2004
una important i alhora terrible pregunta. Què sents quan marxen els amics? Que sents quan la mort ja forma part de la teva quotidianitat?
Per sort, encara no ho sé. O si més no, ho ignoro com a fet habitual. Però per contra, he tingut la gran, la immensa sort, de retrobar-me amb tots els meus antic companys d'escola. Gent a qui no veia des de feia vint anys, en alguns casos.
Això, aquest retrobament, és pura màgia. La màgia de la vida.
I ara que estem junts de nou... també em pregunto: què se sent...?
Jo penso que el més important és tenir-los ara ben a prop i manifestar el teu amor.
Salut!
LLIBRE
