Sempre viu, però a vegades mort

El vell es llevava sempre a les 07:00. Com un rellotge, s'aixecava del llit, sortia de l'habitació, entrava al dormitori del costat, besava la galta de la dona que dormia plàcidament al llit de matrimoni, i mirava el bressol buit arraconat en una punta, al costat de l'armari.
Anava al lavabo, i després a la cuina. Es feia un cafè ben carregat i unes torrades amb deliciosa mantega, i esmorzava tot llegint el diari. A la primavera i a l'estiu, esmorzava a la terrassa, i a la tardor i a l' hivern, sota l'artificial llum fosforescent de la petita cuina. A les 07:58, anava al bany. Es despullava, observava el seu membre arrugat, i es ficava a la banyera, que vessava aigua bullent.
A les 07:59, aguantava fermament el suplici que és ficar-se en una aigua tant calenta. A les vuit en punt, el cor del vell parava. El cervell, s'adormia, la pell s'emblanquia, els músculs s'encarcaraven. El seu cos gèlid, refredava ràpidament l'aigua calenta. Els esfínters es relaxaven, i les torrades i el cafè, del dia anterior, emergien a la superfície, amb un aspecte no tant deliciós. El vell moria. L'esquena rellisca, i la cara garratibada, s'enfonsa a l'aigua. El vell era mort, i començava a agafar un
De cop, a les 08:05, el seu cor tornava a bategar. El color tornava a la pell i recuperava la vida. Però no només això. Els seus músculs, s'endurien, la seva pell s'estirava, els cabells, blancs i casposos, es tornaven negres i sedosos.
L'home, el nou home, sortia de la banyera, com sempre, i tornava a mirar-se el membre. Ara semblava una verga de veritat. Treia el tap de la banyera; el remolí s'emportava els excrements líquids, mentre la seva cara s'omplia de grans i els pèls púbics desapareixien. S'afanyava a netejar-se el cul, i sortia del lavabo. Anava a l'habitació de la dona. Ara, feia poc més d'un metre, i li va costar una mica enfilar-se al bressol. Petit i sense cabell, va encabir-se al petit pijama de bebè, va agafar un ninot que servís de coixí, i es va adormir, esperant que la seva mare no es passés el dia dormint - com havia fet els últims setanta anys- i pogués ensenyar-li per fi com era un dia en la vida d'un home de veritat. Ja estava cansat de saber com eren els vells i els nens.
Però no. Al dia següent, es va tornar a despertar, com sempre, a les 07:00. Com un rellotge, s'aixecava del llit, sortia de l'habitació...