Sempre diu gràcies

Sempre fa cara de despistat i té la mirada molt trista... Sé que es posa molt content quan em veu, per què li agrada sentir-se estimat… Sovint quan arribo, ell m'espera a la porta del jardí gran, espera que l'abraci i el besi… Abaixa el cap per oferir-me els seus ulls eixorcs de llàgrimes…

Sempre que li porto el diari dels esports, pareix feliç... Llegeix mirant-se les lletres de ben a prop. Sembla que no hi vegi bé, però només ho sembla... Conta que quan té un partit de bàsquet, ell també salta molt alt i fa moltes cistelles… És bon esportista i bon jugador. Sempre paraules tendres i sencilles... Sempre del Barça...

Sempre que li dono una galeta de xocolata del Príncep, quan escolta la ràdio als vespres, es nota nerviós com un enamorat, però gaudint com un infant…
Per mi és tota una escultura, un príncep de xocolata… I si em sent l'olor de clorofil.la em demana un xiclet i si no n'hi ha per tots, és el primer que comparteix el seu amb els seus companys… Sempre diu gràcies…

Sempre que es lleva de la migdiada i em veu obrir la porta de la seva cambra blanca, esbossa un somriure moltes vegades sangonós, per alguna mossegada d'un malson… Es guarda quasi amb fetixisme el meu mocador de paper extra
suau ple de la seva sang esgotada… Sempre diu gràcies…

Sempre quan veu que pujo a canviar-me la roba blanca i veu que marxo, ja em pregunta quan torno,… siu .que em trobarà a faltar… Vol que li digui quants dies trigaré en tornar,… si són molts, si són pocs… Sobre un calendari
contem junts els dies… Sempre diu gràcies…

Sempre que em demana que li busqui alguna cosa al seu armari blanc, aprofita i m'ensenya un petit àlbum de fotos de color vermell ple de fulles buides i transparents… Sempre diu gràcies…

Sempre que recorda que un dia els seus pares van marxar de viatge amb el cotxe i mai més van tornar, amaga en la blancor del meu hombro els seus ulls desemparats i em diu ben fluixet que està preocupat… Jo l'abraço i també
penso en els meus, que fa anys que tampoc els tinc… i em guaiten llàgrimes…
Li dono un bes al front… Sempre diu gràcies…

Sempre em pregunta per vosaltres, recorda els vostres noms… Issac, Vidal… Sap cóm un dieu, sap quants anys teniu… Un dia va voler veure una foto vostra i li vaig ensenyar la que porto a la cartera. Els seus ulls van
brillar com un cal.lidoscòpi… Va dir que sou preciosos… Sempre m'ho recorda, m'ho repeteix… Per asegurar-s'en ell mateix… Com si no confiés prou de la
seva memòria...

Però… Sempre diu gràcies…