Seguir la quimera

QUIMERA:

1. Monstre de la mitologia grega que tenia el cap i la cua de drac i el cos de cabra.
2. Creació imaginària de l'esperit que hom pren per una realitat.

Aquesta segona accepció s'ajusta més a allò que m'agradaria enfocar.

A L'altre article en manifestava decebuda de determinats aspectes de la realitat que ens envolta.

Com que em considero una persona, una dona, amb seny encara que de vegades amb una mica de rauxa voldria moure una mica el per què de tot plegat.

Em sento contaminada d'informació. Aquest estiu que ja s'acaba m'ha fet mirar les coses amb altre ritme. Normalment a la feina i el dia a dia no tens gaire temps per fer aquestes reflexions.

Estic tipa de tot allò que se m'ha volgut encolomar.

Com que estic amb la mare molt sovint mirant la tele, em dedico o intento ser una mica crítica.

Primerament dirè que miro la tele amb ella perquè aquests dies d'estiu vaig amb els pares que s'estan fent grans i valoren la meva presència.

Com que sóc una persona que no mira la tele normalment pateixo amb més força l'impacte dels seus missatges.

Bé, doncs, aquesta quimerica màquina, finestra que enganxa les mirades de tots plegats, va de mal en pitxor.

He vist persones que han patit tota una sèrie d'abusos des dels informatius. Els emigrants que moren i queden sobre la sorra de la platja, sorra que en altres imatges ens presenten plena de banyistes i turistes. Els refugiats que han estat abatuts i desprotegits. He vist la gent reclamant atenció sanitaria pels països pobres. ... Estic avergonyida.

La mare pateix quan veu un informatiu. Parlem del distanciament que està patint l'espestador/a. Jo li sugereixo que tanqui els ulls.

Mengem a la cuina, sense la tele al davant. El pare és dels que tenen costum de seguir els informatius. La mare ha de fer repòs sobre el sofà, no li agrada quedar-se sola al llit. A vegades anem totes dues a fer la migdiada però encara i així sentim la tele.

Desprès tenen els 'culebrons', d'un masclisme i violència que no hi ha qui s'ho empassi. Aquí la mare està enganxada. No em surto amb ella, li agrada. Diu que com que és ficció no li afecta. A mí em trenca els esquemes. No puc!

I la més grossa de totes, els programes 'diari de ...',. horroròs. Juguen amb els sentiments i les emocions de les persones. Fan d'allò un pur espectacle.

Queden els documentals. Li agraden força al pare.

Les pel·lícules que mirem solen ser del gust de la mare, les que a mi m'agradaria veure ella no lis troba cap ni peus. Jo deixo de tenir interès amb les interrupcions dels anuncis. El pare ni se les mira. Hi ha sèries d'acció que els agrada. Els dibuixos també.

Pel mig els anuncis. Són la gran propaganda del sistema. S'està des-educant.

Però la propaganda no està només als anuncis. Està inserida en els informatius, en els realitis, ..., a tot arreu.

Ja se que hi altres coses més ..., però he citat les que he pogut veure amb els pares.

Els pares quan millor s'ho han passat ha estat veien un partit de futbol, i a més a més veig com ho comenten, bueno, els sento fer comentaris, jo no agafo el gust i marxo a escoltar música, la ràdio o a llegir algun dels llibres que he portat entre mans aquest estiu.

Als blocs a casa dels pares no mi dedico. A la Biblioteca durant un hora vaig fent. Avui estic a casa meva, a Barcelona.