camí

Un relat de: Labrysmoom

Hem fet camí,
plegats.
Sí que ho puc dir.
Tu amb mi.
Jo amb tu.
Plegats.
Semblava que no podríem.
Ho hem aconseguit.
No poden llençar les campanes enlaire, però és així.
Demà, pot ser demà serem tu i jo.
Tu al meu costat.
Si no fos així no se bé si sabria ser.
Esser al teu costat tants anys.
Creus que em podria acostumar?
Sense tu l'aire ofegaria i jo moriria.
Sense tu no voldria.
Com?
Digues com ho farem per no perdre el pas i anar plegats.
Si tu te'n vas jo et seguiré on diuen són estels lluminosos.
Ho faré encara que algú em cridi i digui que haig de ser aquí.
Què saben ells de mi.
Què saben de nosaltres, estimat.
Any rere any, tu al meu costat.
Com poder respirar si tu no estàs.
Les nostres ànimes trobaran el camí.
Allà, tu i jo serem com abans.
La teva princesa.
La teva de sempre.
Estimat.
Els anys han transcorregut amb penes i alegries.
Els anys compartits.
Els primers petons.
El teu somriure.
M'has fet riure sempre.
Un toc d'ironia.
Les teves abraçades.
Dient-me, sempre, que sóc maca.
-Com ets!
-Que en sóc de lletja.
Mai has consentit que el meu mirall em tornes l'imatge desfeta.
Sempre m'has fet veure com el primer dia.
Encara que no crema el foc d'ahir.
Tu estàs amb mi.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer