Seductor

-Tímid? Vaja, doncs no m'ho ha semblat pas quan em demanaves un petó. Ara resultarà que el noiet espavilat se'ns posarà vermell i començaran a tremolar-li les cames, se li entretallarà la veu i es quedarà mut, oi? És clar, ja acumules molta experiència en aquest joc de la seducció i suposes, per tant, que la psicologia de les dones no té cap secret per a tu; a més a més aquesta discoteca, que et té reservat el lloc, ha estat un gran banc de proves. Quantes n'han caigut, trenta, cinquanta, més d'un centenar...? Seduïdes de totes les maneres imaginables, amb les frases justes i precises en els moments precisos i justos, aquesta mirada perfectament calculada-estudiada -ara freda, ara dura, ara trista, ara alegre, ara enamorada, ara irònica, ara egoïsta, ara senzilla, ara inquietant, ara desconfiada...- amagada rere uns ulls vestits de mur infranquejable i ensinistrats des de la més tendra adolescència, que funciona a mode de perfecte radar i t'informa a tothora de la més breu-lleugera-inconscient-inapreciable insinuació de qualsevol fèmina que es mogui entre els límits dels teus ulls. Amb el do de la paraula fàcil i la resposta sempre ràpida, sense dubtar mai, segur enfront de qualsevol expressió, de qualsevol intent d'atac, davant de qualsevol sentència; quan una noia t'escup una frase seca i tallant és millor respondre quelcom que quedar-se callat, no? Un etern pols, lluita aferrissada per mantenir-te al capdamunt i no deixar que t'enfonsin. Amic meu, els traumes personals, la inseguretat i els complexos d'inferioritat han deixat una evident petja en la teva sobrevalorada forma d'actuar, no en tinc cap dubte. Em dones la raó? És clar, disculpa, també has analitzat el per què de tot plegat i hi has trobat les respostes, i inclús em podries concretar quins són aquests traumes i d'on provenen els complexos i la raó d'aquest intrínsec despreci i odi amagat cap al gènere oposat; i suposo que, de la mateixa manera, hauràs pogut descobrir que tot això no és altra cosa que misogínia. Ahhhhhhh, finalment un dubte, una negació, no havies pensat aquesta opció, home que tot ho sap, rei de la seducció, amo de les truites i les paelles i els mànecs. Ets un pobre misògen desgraciat, que t'aprofites d'innocències i ingenuïtats, que cedeixes el domini quan ho requereix el moment però guardan-te sempre la darrera acció, l'as a la màniga. Algun dia, quan maduris, entendràs moltes coses, i espero que no et martiritzi gaire tot el mal-dolor-tristesa que hauràs escampat entre les conquestes; dic que no et martiritzi perquè estaràs sol, i quan un resta sol, el cervell i la consciència li treballen sense descans ni repòs, i de vegades la càrrega pot ser molt feixuga. Les meves paraules et deixaran indiferent, ho sé, dormiràs tranquil i m'oblidaràs d'aquí a un parell de minuts, però la teva memòria no, hi ha un raconet on el meu record es mantindrà latent per resorgir allà on t'estiguis consumint en soledat i abandó. Potser passaran cinc, deu o quinze anys, però hi seré, t'ho asseguro. Truca'm, aleshores.