Se o no se dona aquesta es la qüestió

Crec que si hagués sigut dona no hauria tingut una vida més fàcil o millor de la que tinc, tot i així, em resultaria divertit ficar-me a la pell d’una dona per poder experimentar el poder en vers els homes. Una dona és més manipuladora, rancorosa i més exigent que un Home.
A mi, en canvi, m’agradaria se una noia simpàtica, honesta, senzilla y decidida. Em se refer de una decepció amb rapidesa per la meva positivitat, en canvi em costa molt fer realitat les meves metes i sent dona crec que tindria més iniciativa per tirar endavant les meves idees amb esforç i sacrifici fent que siguin duradores, en fi un bon negoci.
Amb les meves amistats no se si podria aparentar coses, parlar per les esquenes, etc., crec que seria la típica que diu les coses a la cara, que es queda sense amigues per culpa de rancors i que es fa mes amb els nois que noies. Els nois són més fàcil de tractar, se’ls hi veu més les intensions i el companyerisme és molt més gran en grup, per lo que em sentiria millor estan amb nois que amb els petits grupets de noies que estan separades i quan s’ajunten fan com si fossin amigues ni que no es puguin tragar.
Amb una hipotètica relació sentimental seria més obert de mires que no pas ara sent home, crec que cada edat té les seves coses i no et pots lligar tant amb una persona quan estàs experimentant canvis constants. S’ha de saber distingir quan actuem impulsivament o perquè hi ha un sentiment i no tant buscar si és recíproc el sentiment o si jo t’estimo més que tu a mi. Tot això fa que una situació fàcil es torni complicada.
En resum, si fos dona faria una empresa per poder treballar amb el que m’agrada, viure els meus somnis i formar una família. Els homes tenim moltes vegades idees banals com tindre el cotxe més bonic, la casa més gran, guanyar diners sense treballar (aquesta sobretot) i quan aconseguim alguna de aquestes metes absurdes llavors què? Ens en busquem de noves o la vida és fa avorrida.