Saps on són els meus ulls ara mateix?

Saps on són els meus ulls ara mateix?

Els meus són prop de tu, t'observen,
i miren amb orgull el teu rostre esplèndid...

tornen la bellesa que guardes només per a mi.

Bé, així que ja saps on són els meus ulls,
i pel què veig, tu ja saps on són els meus desitjos.

Cal que t'ho digui que són en la teva bellesa els meus desitjos?

I ara us toca a vosaltres :

on teniu els vostres ulls ara mateix?

llegint-me a mi potser?

Digueu-me...

digueu-me on teniu els vostres ulls ara mateix.

Jo, que sempre ploro durant les nits,
els tinc dirigits a la tan estimada Lluna...

i la Lluna, que tan m'enyora durant el dia,
els té només oberts per mi, durant el què li duren les seves nits.

Doncs jo, no els perdo mirant-me la Lluna,
sinó que els perdo només per ella...

que em mira obertament amb el seu verd tan clar,
i tan natural.

Sé que ella sempre els perd mirant-me els meus.

I jo, en el meu cas, sempre miro amb els meus ulls
aquestes dues preciositats que heu dit vosaltres...

i a més ho faig conjuntament :

miro a la Lluna durant les nits,
i la miro a ella a totes hores.

La Lluna, tan blanca de llum a la foscor...

i ella, tan nua de cos a qualsevol hora dels meus ulls.

I ara, a tu que encara no m'hauràs llegit :

on tindràs els teus ulls quan ho facis?

Possiblement, quan em llegeixis
la pregunta ja no tingui cap sentit...

però,
i què faràs amb els teus ulls ara mateix?