Cercador
SANTA LLÚCIA DE SIURET. VIDRÀ. EL BISAURA. OSONA. GIRONA
Un relat de: Antonio Mora VergésVidrà es el terme més septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des de l’any 1989; fins aleshores havia format part de la comarca del Ripollès, això – tot i prendre’s la decisió en un regim de ‘Democraciola’ - constitueix un cas atípic ja que es troba en terres gironines.
El topònim del llatí suberētu, ‘sureda’, ens evoca un bosc d'alzines sureres, una descripció que es correspon poc amb la realitat d’avui .
L'església es construïa a l’any 1754 – amb els diners d’Amèrica - , i substituïa com a parròquia a Santa Margarida de Cabagés. Fou ampliada l’any 1772, modificant les capelletes i la rectoria, per la seva tipologia, el campanar, sembla ser de mitjans del segle XIX.
La descripció tècnica ens diu ; església, de planta rectangular, de nau única, amb capelles obertes en els laterals. Adossat al costat esquerra hi ha un petit fossar.
Exteriorment la coberta és a base d'una encavallada de fusta i teula àrab. Coincidint amb la nau central, la façana es remata amb un campanar d'època posterior
La nau central, esvelta, ens porta al presbiteri, i es troba coberta amb falsa volta de maó, que surt dels murs mitjançant una cornisa, típica de l'època.
Està dins d’un petit nucli en el que es desenvolupen avui activitats de truisme rural. Ens expliquen que no tenen les claus del temple, i que només esporàdicament s’hi duen a termes celebracions privades, batejos, comunions, casaments,..
La fugida del camp a Catalunya, ha deixat majoritàriament en mans privades, un patrimoni col•lectiu valuosíssim quina conservació ens pertoca a tots.
El topònim del llatí suberētu, ‘sureda’, ens evoca un bosc d'alzines sureres, una descripció que es correspon poc amb la realitat d’avui .
L'església es construïa a l’any 1754 – amb els diners d’Amèrica - , i substituïa com a parròquia a Santa Margarida de Cabagés. Fou ampliada l’any 1772, modificant les capelletes i la rectoria, per la seva tipologia, el campanar, sembla ser de mitjans del segle XIX.
La descripció tècnica ens diu ; església, de planta rectangular, de nau única, amb capelles obertes en els laterals. Adossat al costat esquerra hi ha un petit fossar.
Exteriorment la coberta és a base d'una encavallada de fusta i teula àrab. Coincidint amb la nau central, la façana es remata amb un campanar d'època posterior
La nau central, esvelta, ens porta al presbiteri, i es troba coberta amb falsa volta de maó, que surt dels murs mitjançant una cornisa, típica de l'època.
Està dins d’un petit nucli en el que es desenvolupen avui activitats de truisme rural. Ens expliquen que no tenen les claus del temple, i que només esporàdicament s’hi duen a termes celebracions privades, batejos, comunions, casaments,..
La fugida del camp a Catalunya, ha deixat majoritàriament en mans privades, un patrimoni col•lectiu valuosíssim quina conservació ens pertoca a tots.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5431761 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ