SANTA LLÚCIA DE SIURET. VIDRÀ. EL BISAURA. OSONA. GIRONA

Vidrà es el terme més septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des de l’any 1989; fins aleshores havia format part de la comarca del Ripollès, això – tot i prendre’s la decisió en un regim de ‘Democraciola’ - constitueix un cas atípic ja que es troba en terres gironines.

El topònim del llatí suberētu, ‘sureda’, ens evoca un bosc d'alzines sureres, una descripció que es correspon poc amb la realitat d’avui .

L'església es construïa a l’any 1754 – amb els diners d’Amèrica - , i substituïa com a parròquia a Santa Margarida de Cabagés. Fou ampliada l’any 1772, modificant les capelletes i la rectoria, per la seva tipologia, el campanar, sembla ser de mitjans del segle XIX.

La descripció tècnica ens diu ; església, de planta rectangular, de nau única, amb capelles obertes en els laterals. Adossat al costat esquerra hi ha un petit fossar.

Exteriorment la coberta és a base d'una encavallada de fusta i teula àrab. Coincidint amb la nau central, la façana es remata amb un campanar d'època posterior

La nau central, esvelta, ens porta al presbiteri, i es troba coberta amb falsa volta de maó, que surt dels murs mitjançant una cornisa, típica de l'època.



Està dins d’un petit nucli en el que es desenvolupen avui activitats de truisme rural. Ens expliquen que no tenen les claus del temple, i que només esporàdicament s’hi duen a termes celebracions privades, batejos, comunions, casaments,..

La fugida del camp a Catalunya, ha deixat majoritàriament en mans privades, un patrimoni col•lectiu valuosíssim quina conservació ens pertoca a tots.