Santa i curta setmana

Hi ha uns quants veïns seus que van declarar que després el van veure vaguejar. Fins i tot hi ha qui diu que va anar a veure a sa mare. Imagineu-vos l'ensurt de la dona. Terrible. És per això que aquesta versió no serà massa l'oficial. Aquí, els ensurts els dóna Déu pare i punt. Si molt m'apures, el Diable.

El cas és que es diu que ho va fer per a tots. Que es va deixar enxampar per redimir-nos dels nostres pecats i tal. Fantàstic...

Aquesta estracanada s'ha celebrat amb més o menys gràcia al llarg del anys. Hi ha qui s'ha disfressat, qui ha ballat, qui s'ha mirat un ou al cim d'un raig d'aigua. Fins i tot hi ha qui s'ha dedicat a encertar amb algun roc el veïnat jueu. Ben mirat té gràcia, la cosa. A més, el barroc es va encarregar que tot plegat resultés ben lluït. Mentrestant, els laboriosos protestants del nord s'ho miraven amb un somriure sorneguer...

És per això que l'altre dia, quan vaig acomiadar una companya luterana amb un: "que-vagi-bé-la-setmana-santa" segurament va pensar que me la posés allò on em capigués, la setmana santa. Resurrecció, i encara gràcies.