Per què ?

Avui al casal ha entrat un noia grossa i rossa. És la valenciana antipàtica de la facultat, d'Alacant i filòloga. Pensat amb perspectiva, era obvi que blavera no havia de ser. Però m'ha sortit com una exhalació. Allò que no hi penses però la boca ja va fent pel seu compte...

Tu ets d'Alcanat, oi ?
Sí. Em coneixes? És que molta gent em coneix, a mi...
Sí, bé ets de la facultat i fas filologia. No sabia que erets del rotllo.
I tant, molt!
Amb la meva capacitat per repartir afirmacions seques, concises - entre la ingenuïtat i la prepotència- li he etzibat:
Doncs pensava que erets blavera.

I aquí s'ha produït aquell moment que podria aparèixer en una gràfica com el punt d'inflexió. El trencament d'un relació, diguem-ne cordial, entre abscisses i ordenades. Aquí s'ha desplomat el tendència. Per què ho faig, això ?
S'ha emprenyat i m'ha dit que era molt injust que li digués això i que el país no s'acabava a l'Ebre. He estat prudent i no he dit allò tan divertit que el país s'hauria d'acabar a la Tordera.