SANTA EULÀLIA DE LA CASA SERRA. VALL DE CARDÓS. PALLARS SOBIRÀ. CATALUNYA

Em reenviava la Rosa Ventura Cutrina una fotografia bellíssima d’aquesta esglesiola advocada a Santa Eulàlia, a la Vall de Cardós, a la comarca del Pallars sobirà, a la colònia del REINO DE ESPAÑA, que els nadius anomenem Catalunya, i la ‘Petita Generala’ la qualifica com l’espai que confronta amb LA PARTE ESPAÑOLA DEL EBRO. Dissortadament NO disposa el Consistori cardosenc d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i havia de pouar a la pàgina : http://www.campingserra.com/casa.html



Reprodueixo, capella romànica, datada del segle XII; edifici d’una sola nau, coberta amb una estructura d’embigat de fusta i capçada a llevant, per un absis semicircular precedit d’un arc presbilateral.

La porta s’obre en la façana sud, i és un arc adovellat extradossat per un guardapols, que arrenca de dues impostes. L’arc és realitzat, com els brancals, en pedra granítica molt clara, que destaca poderosament en el conjunt de la façana. Interiorment, el cap-i-alt de la porta és format per un arc escanyat.

En la façana sud hi ha una finestra de doble esqueixada, i en l´absis n’hi ha dues més, de les quals la situada en el centre presenta un acabat exterior format per l’arrebossat, amb juntes incises que la fan destacar.

Interiorment s’hi observen petits vestigis de pintura mural en els brancals de l´arc presbilateral. Exteriorment presenta un aparell de reble de pedra llosenca disposada de manera horitzontal, llevat del mur de ponent on hi ha dues filades de lloses grans, just a la base del campanar.

La porta exterior d’accés primer al cementiri i després a l’ermita, es compon d’un arc de mig punt que es recolza en una línea d’impostes i uns brancals de carreus ben escairats, tot de pedra granítica.
La decoració és duna senzillesa i una claredat palmàries. un parell de línies paral•leles incises ressegueixen l’arc exterior.

Sobre l’altar, hi ha un petit retaule de Santa Eulàlia, obra renaixentista de fusta, esculpida i pintada. Al Museu d’art Nacional de Catalunya (MNAC), es conserva l’altar complert i original de l’ermita, format per quatre taules.

L’any 1959, un mossèn anomenat Josep Freixa va fer signar a la família un document que deia que s’enduien l’altar per restaurar-lo i que el retornarien; el van retornar, però no ès l’original.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i molt particularment el cognom matern, i el lloc de naixement i traspàs de ‘mossèn pispa’.