Cercador
Sant Ponç de Corbera. CURVARIA " roca o muntanya corbada"
Un relat de: Antonio Mora VergésCreuava Curvaria i en meravellava alhora de la magnificència de la naturalesa, i de l'estultícia humana , que en possiblement menys de 100 anys, ha trencat l'encís d'aquestes valls encaixonades. Aquí és particularment d'aplicació la frase : Cria corbs i et trauran els ulls ; habitualment s'empra contra els desagraïts. Antigament tenia el sentit de no afavorir la cria d'éssers, per naturalesa, perillosos.
Tinc - personalment - clar que el topònim deriva de la seva peculiar orografia, que evolucionarà fins a Curvaria des de l'ibèric; KARB, variant de KAL, " pedra o muntanya" i no pas de la presència en aquestes terres d'aquesta espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids (Corvus corax), de plomatge de color negre lluent, de bec gruixut, de potes amb ungles fortes i de cua unciforme.
Superava Sant Cristòfol de Curvaria, i seguint més la meva intuïció que les indicacions, arribava fins al peu de la pista que en permetrà gaudir de la contemplació de Sant Ponç de Corbera.
El lloc es troba dins els límits del municipi de Cervelló, en una de les valls que formen la riera de Rafamans, a 325 m d'altitud. Depèn de la parròquia de Corbera de Llobregat.
De l'antiga quadra i priorat benedictí de Sant Ponç de Corbera, se'n conserva l'església, que és un magnífic exemplar romànic, del segle XI.
Les primeres notícies del monestir són del 1068, quan ja posseïa un territori en domini alodial. Això no obstant, és possible que la comunitat monàstica s'hi hagués iniciat de molt temps abans. Segons Antoni Pladevall l'església podria haver estat construïda pel levita Guillem de Mediona o pels seus successors, senyors de Corbera entre el 1025 i el 1050, ja que el monestir era emplaçat dins el terme d'aquest castell. El 1096 ja és documentada la comunitat, regida pel prior Salomó, que fou subjectada com a priorat a Cluny i, abans del 1104, passà a dependre de la filial d'aquest cenobi i centre de les possessions de Cluny a Catalunya, Sant Pere de Casserres. El 1303 depenia de Truyetho, segurament com a intermediari de Cluny; aleshores ja no hi havia gairebé comunitat, només el prior, que era monjo de Casserres, i alguns preveres beneficiats. A l'inici del segle XIV els enfrontaments entre el prior de Sant Ponç i el Bisbat de Barcelona, per la negativa a facilitar les visites pastorals, adduint la dependència de Casserres i de Cluny, comportaren l'excomunió del Prior i del sacerdot de Sant Ponç que es perllonga des de 1.310 a 1.314. Al segle XV es nomenaren priors comendataris i el 1590 les seves rendes foren unides a la Congregació Claustral Tarraconense, primer a Lleida i després a Sant Pau del Camp, d'on es considerà filial fins a l'exclaustració.
L'església de Sant Ponç de Corbera és l'antiga església del monestir. Segons Puig i Cadafalch devia ser construïda entre els anys 1040 i 1070. És un edifici d'una sola nau, amb un transsepte capçat per tres absis semicirculars, un cimbori sobre el creuer i un petit campanar que el corona.
Tot l'exterior de l'edifici és ornamentat amb bandes i arcuacions llombardes, les finestres són de doble biaix i l'aparell és característic del primer art romànic. Els absis tenen comunicació entre ells per portes obertes en els murs de separació; en el central i en el de migdia es conserven vestigis de pintures romàniques, que en origen devien omplir tota la superfície absidal, de temes ornamentals i vegetals. Sembla que aquesta decoració ha de ser un xic més tardana que l'edifici, de vers la fi del segle XII. A la mateixa època o potser a la primeria del XIII ha de datar-se la talla policromada de la Mare de Déu de la Llet que, procedent de Sant Ponç, es guarda a la sagristia de la parròquia de Corbera.
Crida l'atenció el tram d'escala exterior fins al cim de la torre. El lloc avui presenta una solitud colpidora.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5432392 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ