SANT JULIÀ D’UIXOLS. CASTELLTERÇOL. EL MOIANÈS.

Preníem el sol al darrera de Sant Julià d’Uixols el Pere Albert Carreño, i
l’Antonio Mora Vergés, el dia havia estat intens, al mati, Sant Andreu de
Castellcir,  el Castell de Castellcir ode la Popa i la seva capella advocada a Sant Martí de Tours,  Santa Coloma Sassera i el roure del Giol, i
encara abans de dinar – que ho faríem en aquesta ocasió a la Fonda de Sant
Quirze de Safaja -  la Cova  o balma de l’Espluga.

Sant Julià d’Uixols faria de cirereta del pastis en el camí de tornada a
Sant Llorenç de Savall, on arribàvem al voltant de les 18,00 hores.

Havíem visitat aquestes contrades feia quasi 15 anys.

Aleshores percebíem el desig dels pobles del Moianès – dividit entre les
comarques del Bages, l’Osona, i el Vallès Oriental – de ser coneguts i
reconeguts en la seva singularitat.

Avui, ben al contrari, tenia la percepció que hi havia un cert rebuig a
tantes i tantes visites, bona part de les quals, es limitaven a deixar aquí les
seves deixalles, quan no a ensulsiar o malmetre el patrimoni històric.

Homo homini lupus est, “l'home és un llop per a l'home”; està clar que al
Moianès, la sensació de “ morir d’èxit “  comença a arrelar. Les prohibicions
substitueixin  els necessaris
arranjaments, que de ben segur no es poden permetre els consistoris moianesos.

La ciutadania ha d’entendre que cal incorporar el “pay per view”, pagar per
veure, com a única forma de mantenir el  Patrimoni
històric i artístic de Catalunya.

Les necessitats en tots els àmbits, sanitari, d’educació, social,..., ens
aboquen a l’abandó del necessari manteniment del Patrimoni de tots.

  http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28681

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1833802.xml?destination=node/975688

El topònim evoca el passat agrícola de la contrada, Sant Julià de les
aixadetes.