Sa meva mallorquina

Un relat de: Bolet

Fa temps que no ens veim, que no ens besam, que no ens tocam; els records de tu se m'esvaeixen de la mateixa manera que l'aire s'emporta el fum. Ja no sé si et trob a faltar, el temps ha passat, els moments viscuts s'han convertit en simples anècdotes dins el llibre de la ment que explica la història de la meva vida.

Tanmateix sóc aquí, escrivint-te aquestes lletres per algun motiu que no sé explicar. Els dits es belluguen, el cor parla, els ulls ploren, el pols s'accelera... Per què vas deixar-me d'aqueixa manera? Què ha estat d'aquells projectes que teníem? Com és que el teu cor fa tant de temps que no batega per mi?
Els mots intenten explicar això que el meu cor m'està dient, però tanta tristesa no pot expressar-se només amb símbols. El meu cor està plorant i fa temps que plora, perquè el meu cor no ha deixat de bategar per tu.

Comentaris

  • terra_nua | 17-12-2006 | Valoració: 10

    Bonic.
    M'ha fet un noséquè la panxa després de llegir el relat.
    L'enyor, no sentir-se correspost, estimar més del que t'estimen... són coses que tots sentim.
    Ho has relatat d'una manera senzilla que alhora transmet molt.

    Una abraçada ;)

  • Intens[Ofensiu]
    jOaneTa | 16-12-2006 | Valoració: 10

    és molt maco. M'agrada molt.
    Un petó d'un mallorquina.

    jOaneTa

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: