Ruta turística

Feia temps que diversos mitjans com ara els diaris, la ràdio, les publicacions locals i nombrosos cartells repartits arreu de la ciutat ho anunciàven insistentment, fins i tot amb vehemència: l'Associació Municipal d'Esbarjo i Cultura (AMEC) organitza una ruta turística per la ciutat! Es preveia, segons la publicitat, que aquesta ruta fós d'allò més insòlita. Ara bé, en cap moment s'esmentava quin era el recorregut ni el programa previstos.

Quan hom es dirigia a l'AMEC per demanar més informació es limitaven a dir que seria una ruta molt especial, destinada, això sí, exclusivament als vilatans que estiguésssin censats. A més a més recomanaven fer-la pel seu gran interès.

Vam pensar que, amb la publicitat que s'havia donat al tema, seria molt interessant poder formar part d'un dels grups que s'organitzaven ja que sol passar que dones menys importància a allò que tens a la vora i, gairebé sempre, et passa desapercebut. Aquesta era doncs l'ocasió propícia de descobrir i gaudir d'algun d'aquells indrets de la nostra ciutat que encara desconeixíem.

Vam anar a inscriure'ns i ens digueren que hi havia moltes sol·licituds. Com a mínim calia esperar un mes. Ho vam acceptar i la nostra expectació, arran d'això, va anar en augment.

Havia arribat el gran dia!

A l'hora prevista vam anar al punt de sortida. Com passa sovint més de la meitat de la cinquantena de persones previstes encara no havia arribat. Ens vam haver d'esperar una mitja hora per completar el grup. El guia, auxiliat per un altre integrant de l'organització, va començar a repartir entre els presents unes bosses que anava treient d'una furgoneta aparcada allí mateix. Això ja era un fet insòlit. No sol passar que en aquests tipus d'activitats culturals es reparteixin obsequis entres els assistents, tenint en compte, a més, que la ruta turística era de franc. La nostra sorpresa va augmentar en veure el contingut de la bossa: una mascareta, una ampolla de perfum i un paquet de caramels de menta forta. Ens vam pensar la mascareta ens la donaven perquè visitaríem alguna fàbrica o industria d'aquestes que tracten amb productes químics no gaire agradables per a l'olfacte. La resta d'obsequis tampoc eren tan estranys. Vam considerar-ho un bon detall de part dels organitzadors.

Començàrem a caminar.

Tres carrers més avall del lloc on havíem sortit el guia va iniciar la seva explicació:

-A la vostra dreta podeu contemplar una petita mostra de deixalles pròpies i característiques dels habitants de la ciutat.

Efectivament, la presència d'un contenidor ple a vessar d'escombraries va provocar que els nostres narius fossin envaïts per una pestilència forta i penetrant.

Vam pensar que el comentari del guia havia estat fet irònicament i a tall d'anècdota. Amb un lleu somriure en el rostre prosseguírem el nostre camí. Ens introduírem en un altre carrer, estret i fosc. Una ferum fastigosa s'estenia per tot el carrer. La pudor era gairebé insuportable. Algunes persones van posar-se la mascareta immediatament. D'altres procuràvem resistir mentre als rostres de tots s'hi reflectia l'esforç que calia fer per suportar aquella pesta. El guia, que ja devia estar-hi acostumat, restava immutable i inicià una nova explicació:

-Davant vostre podeu observar la més variada de les mostres de deixalles urbanes que us podeu imaginar. Aquí hi ha la barreja d'olors i de fetors més diversa en un monument a la putrefacció imminent.

Aquells darrers comentaris i la bravada a què ens havien sotmès feren que, en abandonar aquell carrer, un bon nombre d'integrants del grup donessin per acabada la insòlita aventura que havien iniciat feia breus instants. S'esmunyiren carrer avall sense ni tan sols acomiadar-se.

Els agosarats que vam decidir continuar, un xic molestos, vam demanar al guia que ens aclarís per quin motiu estàvem fent aquell recorregut. El guia es limità a dir que ell estava fent la seva feina.

Seguírem caminant. Confiàvem poder visitar algun monument, un museu o qualsevulla altra cosa similar que ens faria oblidar els ensurts anteriors.

Sense gairebé adonar-nos-en el guia ens havia conduït per un carrer estret que feia cap a una plaça. L'espectacle que s'hi podia veure es podia qualificar com el súmmum del fàstic. Aquesta vegada ningú de nosaltres va ser capaç de suportar la fortor sense posar-se la mascareta. Semblàvem personatges d'una d'aquestes pel·lícules de fuites ràdioactives i d'accidents nuclear. Fins i tot el tuf se'ns infiltrava per la gola i vam haver de consumir els caramels de menta forta. El guia explicava:

-Aquí teniu el més gran dels monuments d'allò que els humans produim diàriament i de manera continuada. També podeu gaudir de la seva fetidesa inconfusible. És la matèria més significativa de l'espècie humana.

Era com si aquell guia estigués veient alguna cosa diferent del que vèiem i oloràvem nosaltres. I prosseguia:

-Hem reservat aquesta visió descomunal i única per al final del nostre recorregut turístic. Confiem que n'hagueu quedat satisfets i que ens retrobem un altre dia.

Amb uns rostres que reflectien una barreja d'indignació i de perplexitat, alhora, vam tornat a les nostres llars.

Al cap d'un parell de dies, més tranquils, vam anar a les oficines de l'AMEC per demanar explicacions de per quin motiu s'organitzaven aquelles rutes turístiques tan poc agradables. Ens van dir que havien volgut aprofitar el fet que s'havia declarat una vaga indefinida en la recollida d'escombraries, que ja feia mesos que durava, per organitzar un tipus de visita turística realment original i fora del normal. Davant d'aquests arguments tan estrambòtics vam decidir deixar-ho estar. Seria una anècdota divertida que podríem recordar i explicar en un futur.

Van passar uns quants mesos.

L'AMEC va anunciar una visita turística que anomenava la ruta de les muntanyes.

Aquells dies s'estaven duent a terme per tota la ciutat una gran quantitat d'obres com a conseqüència d'un esdeveniment molt important que tindria lloc al cap d'uns mesos. Els carrers eren plens de sots, muntanyes de terra, trossos de pedra...

Per precaució vam decidir no inscriure'ns a la nova ruta turística que s'organitzava.