Cercador
Rupit
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
He pogut imaginar la pedra picada amb les mans dels antiquíssims obrers,...
He pogut tocar la bellesa feta en l'ahir,
i contemplar pas a pas,
i una per una, de les cases que complementen la preciosa divissa del poble fet a cops de suor,
i de mans dels antiquíssims obrers, altra volta.
He intentat acariciar amb els propis ulls aquesta part d'un cel recobert per un poble,...
I mentre passejava pels seus carrers estrets i bonics,
m'he adonat que avui ja tot és més diferent;
i que allí reposava la tranquil·litat de sentir-me ben viu,
i ara aquí, torna a recaure la pressa de la societat avariciosa,
i angoixant,
i estressant com sempre, i per sempre.
Comentaris
-
de la mar vestits de sal[Ofensiu]lluis perealbert | 25-04-2009
ohhhhh rupit rupit. sempre que estic, oloro les seves pedres, tu també ?
-
ets una canya![Ofensiu]Lluís Soler i Blanch | 27-09-2004 | Valoració: 8
Com t´ho fas per publicar cinc relats en un dia?
Tens uns capacitat encomiable.-
M´ha fet gràcia que parlessis de Rupit, un poble on per Setaman Santa acostumava a anar a acampar de jovenet..eren altres temps, una altra moguda, ara nomès les cases son iguals, el reste ha canviat tot i molt! -
de vegades penso...[Ofensiu]Shu Hua | 27-09-2004 | Valoració: 8
... que les cases antigues o les velles construccions em poden parlar, explicar les mil històries que coneixen. m'ha agradat el teu pensament i és cert que es repira pau a llocs com a Rupit... ara. Sóc del parer que antigament era igual que avui en dia. O sigui, no és que ara hi hagi més mal a la humanitat, és que ara estem més informats; mal n'hi ha hagut sempre.
una abraçada i records a les teves dones
glòria
PD
la petita Marina s'ho devia passar pipa, no?
l´Autor
725 Relats
1418 Comentaris
861342 Lectures
Valoració de l'autor: 9.58
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.