Rosella

Un relat de: Trossets del que penso
En tota gràcia dibuixada,
en mig del prat florit
de color vermell escarlata,
la flor que més t'agradava,
avi,
rosella de primavera.
I n'hi havia tantes al camí...
Te'n recordes?
Jo sí.
Me'n recordo de les tardes
que passaves amb mi.
A l'hort, al camp...
T'enyoro molt, hi ho saps.
Tocant aquelles roselles
m'imagino aquell instant
que tant voldria tornar a tenir.
Aquell camí de Gandesa,
amb totes aquelles flors
sembla que m'expliquin
aquells vells records.
Una nena petita,
agafada de la mà
de la persona que més s'estima
i que mai podrà oblidar.
Les roselles encara creixen.
El meu amor per tu,
mai ha minvat.
El vermell corre per les meves venes
un cop ja m'he fet gran.
En tota gràcia dibuixada,
en mig del prat florit
de color vermell escarlata
la flor, que més t'agradava...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer