rosa vermella

Rosa vermella, que veus passar el temps lentament, immòbil observes i no fas res perquè ningú t'ho ha permès.
Alegre vius en el jardí de la vida, inocent i prudent observant tot el dia.

Un dia, de sobte, el veus i no hi pots fer res, t'ha captivat i ara ets només seva. La teva vida ha canviat i feliç continues amb ell, que t'observa quan es lleva i t'admira quan dorms.

Ets feliç, per fi has trobat un sentit a la teva vida i abandones la inocència per endinsar-te en el perillós joc de l'amor.

Ell et rega cada dia perquè t'adonis que t'estima i que et vol viva i alegre.

Però un dia te n'adones. Un pètal se t'està pensin! Ja no ets qui eres abans, ara tú has canviat; massa que t'has refiat i ara a ell així ja no li agrades.

Deixa de regar-te alegrament i et despertes i ja no t'observa atentament.

I plores, però les teves llàgrimes no les veu ningú; i estàs trista, però la teva tristor no la comprèn ningú.
T'ha plantat a un altre lloc i ja no formes part del seu jardí, t'ha desarrelat i t'has quedat sola, perduda entre el destí.

Et penseixes. Per què no et rega ningú? Per què no torna amb tu?

De lluny veus com a les mans hi porta una altra flor plena de color i tu ets mors, et mors en la tristor.