Romanç dels nostres politics

Romanç dels nostres politics

Politics de Catalunya
Sou com sou i què hi farem!
Prou gasteu molta fatxenda
però al vostre cap no hi ha res.
De Girona al Matarranya
des d'Amposta fins a Tremp
aneu escampant mentides
i allò que toqueu trenqueu.
Els faieros feu demòcrates
ensorreu l'ensenyament,
car voleu gent que no pensi,
i amb això ben conseqüents
odieu la Literatura,
però pobreta ¿què us ha fet?
Podeu estar ben joiosos
pel que fa als coneixements:
Catalunya tan aimada
s'enfonsa en els llocs darrers.
Els docents de Catalunya
heu convertit en no res
amb l'aquiescència funesta
del sindicat de l'USTEC
i de Comissions Obreres
i d'aquells de l'UGT
Traïdors sindicats malignes!
Dels principis què n'heu fet?
Aquella vaga salvatge
que precedí el gran destret (1)
sindicats que tant cridàveu
no ho fèieu expressament
perquè tothom que pensava
per sempre cremat quedés?
Sindicats ben antipàtics
sou aliats del poder.
Però anem per altres cosetes
que també feu malament.
Oh Joan Saura! Les engegues
igual que els ases els pets!
Em temps de la nostra guerra
l'Stalinísme és potent
i els que de cor el segueixen
no poden pas ser res més.
Si amb faieros i psuqueros
menteixes tan durament
malament contribueixes
a guarir ressentiments.
Ai Dreta Republicana
tens mala peça al teler.
La sacra unitat d'Espanya
amb el teu capteniment
fortifiques i assegures
per tots els segles amén.
Si jo fos espanyolista
I em sobressin els diners
el Carod finançaria
perquè parlés i parlés
Carod que fas nepotisme
pensa que això és barroer.

Catalunya va galdosa
amb politics de tal pes
però seria mala cosa
que ens fessin perdre la fe.
Que té molts fills que l'estimen
i obrant com qui no fa res
arreu treballen i amaren
fins i tot els estrangers
d'amor a la nostra llengua.
Ningú atura aquest procés
menat per persones lliures
i netes i amb sentiments
i amb gent d'aquesta solvència
politics no hi podeu res

Joan-Antoni de Terrassa

(1) La vaga de professors del 1988