Cercador
Roger i l'arpa magica
Un relat de: Juanfranc- Compartir:
CAP 1: - UN SEGREST A SOLFILANDIA
Era un dia molt alegre a Solfilàndia, tothom es preparava per la festa major, engalanant tots els indrets de l’aldea, cadascú sabia la seva tasca, la canalla jugava a la plaça. Tot estava tranquil, bé, almenys dins del que el preparatius de la festa permetria.
Però. . . no molt lluny d’allà, Mr. Desafinator i la seva banda estaven planejant com els espatllaria la festa.... i en Desafinator va dir - Ja hi som altre cop!, altre any preparant la seva festa, per no deixar dormir a la gent de bé!, llavors va recolzar en Trenca-orelles – Teniu raó amo, l’any passat vaig participar al seu concurs i em van dir que desafinava i en van desqualificar, snif, snif! – enguany, veurem qui desafina! – va dir en Caça-melodies – Tens cap pla Caça-melodies? – va preguntar mr. Desafinator – Es clar que si amo, l’any passat vaig segrestar a Corxea i Corxet, però la festa va continuar igual fins que van anar a rescatar als dos marrecs, doncs bé, enguany segrestaré a Clau de sol i Clau de fa, sense ells la musica no pot començar perquè desafinarien, i no podran rescatar als savis de la
vila.- va respondre en Caça-melodies i va dir Mr. Desafinator – Es bona idea!, però ... tinc un dubte....com coi penses segrestar-los si després de l’any passat ja et coneixen i deuen estar a la guay! – llavors va contestar Trenca-orelles – Tinc una idea!, i si els envien un fals missatge de l’arpa màgica, llavors anirien on els hi digués l’arpa i un cop al lloc en qüestió, els raptaríem i ningú no sabrien on son.- Mr. Desafinator s’ho va rumiar una estona i tot seguit va dir: - Sembla una bona pensada, però com creus que els podràs enganyar?, realment parla l’arpa verdadera? – tot seguit, va contestar en trenca-orelles: - Es clar que parla!, de fet es una dona amb cos d’arpa i es veu que es la veu sabia a qui aquests maleïts elfs musicals veneren.- Llavors, a Mr. Desafinator, el brillaren els ulls maliciosament, doncs estava maquinant un pla per fer encara mes mal als habitants de Solfilandia i al cap d’una bona estona va dir: - Dius que veneren a aquesta dona rara amb forma d’arpa, i perquè creus que ho fan? no crec que sigui només per ser la sàvia d’aquest miserable poble, oi? – llavors va ser caça-melodies qui gosà contestar: - He sentit dir que l’arpa que porta aquesta doneta es màgica...- Els ulls de Mr. Desafinator, brillaren encara amb mes
força en escoltar la paraula “màgica” i digué: - Llavors farem el següent: Tu, trenca-orelles, faràs la veu falsa i atrauràs als elfs aquest fastigosos de Clau de Sol i Clau de fa per desprès segrestar-los, jo i caça-melodies, caçarem la gran melodia o sigui a l’arpa. Així, tal com van dir en Trenca-orelles va canviar la seva veu i fil per banda va imitar la veu de l’arpa tot dient: - Clau de faaaaa, Clau de Sooool, em cal la vostra ajudaaaa, heu de venir al bosc dels castanyers, es urgent! se m’ha trencat un parell de cordes i jo sola no puc cordar-les. – Tot i que allò últim els semblava estrany venint d’un arpa màgica, que es podia arreglar ella sola, van pensar que potser hauria pres mal i van anar a rescatar-la al bosc dels castanyers i se’n van anar sense dir res, quan van ser lluny del poble, Clau de fa va dir: - Estàs segur que estem fen bé amor meu? l’arpa mai s’ha mogut del seu bosc, que n’ha de fer en un altre bosc que no sigui el seu? – i Clau de Sol una mica neguitós però sense voler-ho fer saber va dir: - A mi també em sembla estrany, però era la seva veu, d’això n’estic segur! – I van prosseguir el seu camí fins que van arribar al bosc dels castanyers, però allà no hi havia ningú, be almenys ningú visible a la vista, ja que, darrere uns matolls estava en trenca-orelles, disposat
a fer caure una gàbia que havia preparat pels nostres amics i va ser quan en Clau de Sol va preguntar...: - Arpa on ets? ja som aquí tal i com ens vas dir!, ja pot sortir! – Llavors en trenca-orelles va tallar la corda i va baixar ràpidament una gàbia ven forta i els va atrapar i se’ls va endur al castell tot dient: - Vosaltres bau desqualificar al nostre amic, dient que desafinava, bé ara veurem qui desafina aquí! – i va contestar Clau de fa – Troll fastigós tros d’animal! que has fet a la nostra arpa!? – llavors va contestar irònic en Trenca-orelles: - Tranquils!, de seguida us reunireu amb ella!, en caça melodies i el meu amo han anat a raptar-la!, la seva màgia ens serà útil per acabar amb vosaltres! jajajajaja! –Llavors va somicar Clau de Fa i va dir: - Snif, snif!, amor meu estam perduts, si agafen a l’arpa estem perduts! – I en Clau de Sol amb un to de serietat i ment freda va dir: - No ho crec pas, et penses que l’arpa es deixarà agafar per aquest ganàpies, només es fa veure si anem nosaltres! – A la qual cosa va dir en trenca-orelles: - que en sou d’il•lusos!, que no us adoneu que el meu amo ja s’ho empatolla i te l’habilitat de transformar-se en la vostra fastigosa forma, es pot passar per un de vosaltres i enganyar la vostra arpa?.
Mentrestant, al bosc dels ametllers, trenca-orelles va enviar a Mr. Desafinator i Caça-melodies, les paraules d’en Clau de Sol i Mr. Desafinator va dir en veu baixa, gaire bé a sota veu a caça-melodies: - Has escoltat a en trenca-orelles, doncs això farem, ens farem passar per Clau de Sol i Clau de fa i demanarem la seva ajuda i quan surti l’atraparem. – i va contestar caça-melodies: - Bona pensada amo.- Tal com ho va dir així ho van fer i l’arpa va sortir, quedant així a les mans d’aquells dos Trolls que se la van endur a un amagatall, però l’arpa que era molt llesta, sense que s’adonessin, va enviar un arpa a un altre mon, sense saber on podria caure i qui vindria al seu rescat.
Quan va ser a l’amagatall, va veure penjada la gàbia amb els seus dos amics que en veure-la, es van posar tristos i en Clau de sol va dir: - A tu també t’han ben enredat, oi?, s’ha acabat, volen la teva màgia i ens faran desaparèixer, s’acabarà la musica! –
Llavors l’arpa va contestar: - Si que et rendeixes aviat!, tranquils, aquest ganàpies no saben com les gasto, he reproduït la meva arpa, i l’he transportada a altre mon paral•lel sense que s’adonin, ara no en tinc de màgia!. – Mentre, a solfilandia .....
La senyoreta Mi, corre tota esverada a l’ajuntament de solfilandia i li diu a l’alcaldessa: - Senyora alcaldessa, no podem començar la festa!, passa una cosa greu! – L’alcaldessa, en veure l’esverament de la senyoreta Mi, li diu: - A veure, seguis i prengui una miqueta d’aigua, assereni’s i digui’m que es tan greu com per no començar la festa. – i un cop mes tranquil•la va dir: - Es tracta de Clau de sol i Clau de fa, no son a casa seva i ningú els ha vist per la vila. – L’alcaldessa amb cara de preocupació va dir: - Teniu raó, no podem començar la festa, això es molt greu, aquest cop em temo el pitjor, aquest maleïts trolls, sempre fan la seva malifeta quan hem de començar la festa, haurem de .... (interromp el senyoret Si, que també bé esverat) – Ho sento alcaldessa, males noticies, ha desaparegut l’arpa Màgica!.- Això que havia dit en Si, ja havia enfurismat a l’alcaldessa, que pressa d’aquella ràbia va cridar: - Ja n’hi ha prou! maleïts monstres! que tothom s’amagui a casa seva per ara!, aquesta nit parlarem del problema i per ara resta cancel•lada la festa! - Quan va restar sola al despatx va dir: - Això es la fi, s’ha acabat la musica, que els hi puc dir? no se com salvarem la vila!.
CAP 2: - LA MÀGICA TROBALLA
Rupit, estiu del 2010, en Roger i la seva família, van d’excursió a veure el salt del sallent, pel camí, en Quim i el Pep, van fer les seves entremaliadures, tot trencant algun matoll o trepitjant insectes, cosa que enfurisma al Roger, que va darrere renyant-los: - Va germans deixeu de fer mal a la natura, tot el que hi ha son essers vius com nosaltres!. – Els germans d’en Roger van prosseguir sense escoltar-lo i burlant-se i en Quim va dir-li: - Apa, no ens diràs que et creus el que fan a la televisió? allò del elfs i les fades del bosc?, no ets massa grandet per això?. –i tot emprenyat va contestar en Roger: - I perquè no ha d’existir? que no els veiem no vol dir que no existeixin! – Cosa que va servir perquè els seus germans encara es burlessin mes: - En Roger creu en elfs, en Roger creu en elfs... – I encara es va emprenyar mes el noiet que va dir: - Mareeee, digues els que deixin de burlar-se! – I la mare els hi va advertir: - Va nois, deixeu al vostre germanet tranquil i que cregui en allò que vulgui – se li escapà una riallota. Els germans però van seguir emprenyant a en Roger: - En Roger creu en elfs, en Roger creu en elfs... – En Roger va córrer rere d’ells amb l’ intenció de clava’ls-hi un mastegot quan va ensopegar de cop amb una cosa estranya.
Quan es disposava a plorar per la caiguda, va veure que allò amb que havia ensopegat era una petita arpa i va pensar: - Òndia! qui s’ha deixat això equí al mig del camí?, algú podria haver pres mal, bé de fet jo he pres mal, la repenjaré en aquesta roca, pot ser l’ha oblidat algú. –Quan anava a prosseguir el camí va sentir una veu que procedia de l’arpa ja que no veia ningú mes que els seus germans però eren bastant lluny com per sentir la seves veus i tot i que la veu era femenina tampoc era la de la seva mare que era igual de lluny. llavors va mirar l’arpa que el va dir: - No em deixis sola, necessito la teva ajuda!.
En Roger, va apropar-se a poc a poc, mig tremolant de por, mig intrigat, es col•locar rere l’arbre mes proper i va tornar sentir la veu que procedia de la figura de dona que l’arpa duia a la part mes ampla del mànec: - No tinguis por – li deia – si em pots escoltar i veure parlar es perquè creus en nosaltres, llavors tu ens podràs ajudar! – en Roger mirar cap a tot arreu i no va veure mes que ell, l’arpa i la seva família que ja eren al final del camí veient el Salt del Sallent, així que tot encuriosit li preguntar – us podré ajudar? a qui?, no mes et veig a tu – l’arpa, ho va entendre i li va dir – Tens raó, només em veus a mi, perquè soc un arpa màgica, i sense que els meus raptors em puguin veure he fet una transportació astral – el noi cada cop estava mes intrigat i tenia menys por, però quan va apropar-se mes a l’arpa, va sentir la mare cridant – Roger, vine, mira que es maco el salt, t’ho estàs perdent! – Llavors va dir a l’arpa – Em crida la mare, t’haig de deixar, a la tornada parlem! – i l’arpa va implorar – No em deixis sola, porta’m amb tu – I en Roger va mirar per tot arreu altre cop sense saber com es podria emportar una cosa tan gran, llavors, l’arpa, com que tenia presa va dir – mira, tens una motxilla oi? – estranyat el Roger va contestar – Si, però es molt petita i no cabries! – i va replicar l’arpa – Ja t’he dit que soc màgica, cobreix-me amb la motxilla i jo hi cabré – En Roger va fer el que l’arpa el va dir i se la va emportar amb ell, tots dos van arribar a amb els pares i els seus germans, quan va arribar, li van dir els germans – Si que has trigat, que feies tanta estona aturat allà com un estaquirot? es que sempre te hem d’esperar? – No va contestar, va fer una ganyota amb la llengua i s’amagà rere les cames de la mare.
En veure aquella actitud s’enfurismaren i tractaren d’esbroncar-ho, però la mare s’hi va interposar.
- Deixeu d’empaitar al vostre germanet, que no veieu que es mes petit que vosaltres? – els dos germans decebuts van replicar – Jo mare sempre fas el mateix! perquè el protegeixes?...
Tots cinc o... bé serien sis amb l’arpa, la qüestió es que van tornar cap a casa després d’aquest petita excursió i mentre la mare preparava el sopar, el pare seia a la butaca i els ganàpies dels seus germans eren a les seves cambres, en Roger es va ficar al corral amb l’arpa i un cop allà l’arpa començà a explicar – Mira ...-en veure l’arpa pensativa li va continuar - Roger, em dic Roger – l’arpa prosseguí – Bé Roger, com hauràs comprovat, soc un arpa màgica, vinc de solfilandia, on cada any quan arriba la primavera fem una festa en honor a la deessa natura, però hi ha uns trolls que sempre intenten espatllar-la. Normalment ens sortim i la festa continua sense problemes, però aquest cop els trolls l’han fet ben grossa, han segrestat als senyors Clau de Sol i Clau de Fa, a mes de segrestar-me a mi. Es per això que ens cal ajuda externa i quan t’he vist i he escoltat que creies en la nostra existència he pensat que ens podríeu ajudar – En Roger es va quedar estranyat quan l’arpa va parlar en plural i va dir – Bé, jo, tot i que no sabria com, podria intentar ajudar-vos, però... ficar la meva família... ja veus que sobre tot els meus germans, no sols no hi creuen, sinó que a mes es burlen de mi, pel que fa als meus pares... només em segueixen la veta!, estàs segura que us podrem ajudar? – L’arpa s’ho va mirar i tot pensant va dir – Si, es una mica complicat però... tinc una idea que funcionarà!. quan siguin adormits, escampa aquests polvets màgics que et donaré i a mi posa’m damunt de la taula del menjador, l’endemà següent quan es llevin semblarà que tot sigui normal i es possible que preguntin que fa un arpa damunt la taula, llavors quan sigueu tots, jo parlaré, diré el que heu de fer i farem el viatge a solfilandia! – En Roger, fil per banda, va fer allò que li va dir l’arpa, tot i que no les tenia totes de si allò sortiria efecte, però, un cop havent sopat i s’anaren tots a dormir, es va despertar i va anar cambra per cambra i tant als germans com als pares els va esbargir aquells pols màgics que l’arpa li va donar.
CAP 3: - UNA MÀGICA AVENTURA
L’endemà, en despertar, tal com va predir l’arpa, van veure aquell instrument a sobre de la taula, així que tots tres van cridar al menut – Rogeeeer! que fa aquest trastot amunt de la nostra taula? – i des de la seva cambra va dir – Ara vaiiiig!, i no és un trastot, és un arpa – mentre en Roger anava cap al menjador, en Quim va provar de treure-ho per poder posar l’esmorzar quan va sentir – Treu-me les mans de sobre tap de suro! – En Quim i els pares es van espantar en sentir la veu, però el Pep, els va dir – Sou tanoques o que? que no veieu que es una broma d’en Roger? – Llavors en Roger que ja havia vingut va preguntar mig burleta – El que és una broma? – En Pep, emprenyat li va contestar – No et facis el llest!, tu has fet com si parlés aquest trastot! – En sentir això, l’arpa es posar dreta sense ajuda de ningú i va començar a parlar – Hola família, hem dic Simfonia i soc un arpa màgica, no cap trastot com he sentir dir, vinc de solfilandia, un indret que pot ser no conegueu, ve potser en Roger si que el coneix perquè encara somia, bé resulta que tenim un problema molt gros a la nostra vil•la i només vosaltres ens podeu ajudar, gracies a en Roger que m’ha trobat he pogut contactar amb el mon real. –
Els pares i els germans d’en Roger, es van quedar petrificats, tot i així, en Roger, no va poder evitar mirades inquisitives i que en Quim li digues – Tot això es culpa teva!, sempre ens fiques en embolics! – L’arpa el va replicar – Bé, si tenir l’oportunitat de viatjar a un lloc desconegut i alhora al•lucinant és culpa seva, doncs beneïda culpa, no?, això si, el viatge te un petit inconvenient – Aquella afirmació els va espantar mes – No us espanteu, un cop ens hagueu ajudat, tornareu a casa, però... quan viatgeu a la nostra terra, patireu una metamorfosis als vostres cossos i tindreu uns poders que no teniu ara i tranquils, quan sigueu allà sabre de quins poders es tracta i com fer-los servir – Un cop que l’arpa els hi parlés i en Roger expliqués en que consistia la missió, en Quim va preguntar – Bé, suposant que et creiem... com diantres anirem a parar allà? – Sinfònia, tot fent una mirada inquisidora al noi digué – No puc esperar a que creieu o no, però ... suposant que si, ara mateix agafeu el meu cos d’arpa amb la mà esquerra i en Roger amb la ma dreta ha d’acaronar suaument un cop les cordes i tanqueu ben fort els ulls...aviat viatjarem!.
CAP 4: - SALVEM LA MÙSICA! 1ª PART
Van fer el que Sinfònia els va dir i quan van obrir els ulls, tots eren petits. L’arpa havia desapareguda i només hi havia un follet on van descobrir en mirar-se al rèflex d’un bassal, que ara eren elfs de dibuix animat. - Ostres! quina patacada!, esteu bé la resta? i aquestes aletes?, i les meves orelles?, que carai m’ha passat?, Pep, Quim, mare, pare, esteu bé? – es van posar tots dempeus i es van sacsejar una mica la roba. – si, nosaltres estem bé i tu?, perquè portes aletes i duus les orelles allargades? – va preguntar en Pep, quan de sobte es van veure envoltats d’uns essers que eren com ells. Els dos germans d’en Roger van començar a tremolar de por i els pares els van abraçar tot dient. – Qui.... qui sou i on som nosaltres? – un dels elfs es va apropar al Roger tot observant-lo amb deteniment fins que finalment respongué amb altre pregunta – Sou vosaltres els híbrids que ens ajudareu? – en Quim es va sentir ofès i el va escridassar – Que vols dir tros de ganàpia!?, nosaltres son humans a veure si t’assabentes!. – el petit elf va riure en veure la cara que feia el jove Quim. – Jajajaj, veig que no us heu adonat, jajajaja, ara sou elfs com nosaltres però amb sang humana, per això sou híbrids.
L’esperit de Simfonia ens ha dit que uns elfs híbrids ens visitaria que ens ajudaria a rescatar-los. – En Roger i la seva família van escoltar intrigats a l’elf que els parlava, que era el senyor Ritme i tot posant cara de circumstancies van preguntar el pare dels nens – I com diantres preteneu que us ajudem? que ens heu vist cara de súper herois pot ser?, no tenim armes, ni tant mateix que hem de fer ni perquè us hem d’ajudar! – El senyor Ritme va veure la cara d’ascetisme i por del pare de família li va començar a explicar - Bé, començaré per presentar-me, soc el senyor Ritme, marit de la Batllessa d’aquesta humil aldea anomenada Solfilandia, tenim uns Trolls malfactors que sempre ens fa la guitza quan arriba la època de l’any en que fem la festa de la Musica i la Primavera; enguany l’han fet massa grossa, no només han segrestat dos vilatans importants de la nostra aldea sinó que també tenen a la nostre deessa Simfonia que es l’arpa màgica que ha trobat el Gran elf Roke. – En escoltar la historia es quedaren bocabadats, però l’ultima paraula encara els va sonar mes estranya així que la Rosa va preguntar – Qui es «El Gran Elf Roke»? algú a qui hem de trobar? i on el podem trobar? – L’elf va riure davant l’ ingenuïtat de la mare i tot senyalant al Roger va contestar, - Es obvi que no sabeu de qui parlo, ell es «El Gran Elf Roke»! – En Roger va començar a tremolar, de sobte va sentir com si li pesés el cos amb la responsabilitat que li acabava de encarregar i tot d’una va balbucejar – jo... jo no.... jo no soc cap guerrer, com vols que jo... no se si podré, soc poqueta cosa jo, sap? – L’Elf ritme, en veure la cara de neguit que feia en Roger, va dir – Tranquil Roke, no estaràs sol en aquesta aventura, tindràs als teus escuders Kipper i Kimbo (Pep i Quim), Kipper te el poder de fer-se invisible, que et servirà per alliberar a Simfonia; Kimbo te el poder de multiplicar-se, tindrà als trolls entretinguts mentre tu aniràs i li ficaràs l’espassa a la panxa de Mr.Desafinator – En Roger semblava estar mes tranquil, però encara el preocupava una cosa – Però... com sabrem on hem d’anar? -, - El vostre Savi, Kimbu (el pare), te el poder de fer-se ocell camaleó i seguirà la veu de Simfonia que només ell escoltarà, només heu de seguir-lo, la vostra matrona (la mare), es quedarà amb nosaltres esperant-vos -.En sentir aquelles explicacions, els nostres amics s’endinsaren a l’aventura.
CAP 4: - SALVEM LA MÙSICA! 2ª PART
S’endinsaren a l’espès bosc tots tres i de sobte aparegué un colibrí blau que es va posar sobre una soca d’arbre que tenien just davant dels seus nassos, en Kimbo (Quim), es va donar un ensurt en veure aparèixer l’ocellot del no res i exclamar – Ostres! d’on ha aparegut aquest ocellot? – tots tres van restà parats, quan de sobte... l’ocell va parlar – va, que feu així plantats, tenim molt a fer i un llarg camí a seguir! – l’ensurt però, va ser encara mes gran i en Kipper va dir – Ostres noi!, ara resulta que l’ocellet parla i tot! – l’ocell, que va resultar ser un colibrí, els va dir, - Es clar que parlo!, i ara... voleu fer el favor de seguir-me?, tenim una missió que fer i no vull ser ocell tota la meva vida! – L’ocell començar a sentir la veu de la Simfonia i va indicar el camí i es van endinsar en l’espessor del bosc. La nit se’ls va fer a sobre i van decidir acampar en mig d’aquella espessor. L’ocell va fer guardia, dons ja no sentia el cant de l’arpa i això el va tenir intrigat.
per desgracia, no eren els unics que eren al bosc; els trolls eren a prop, eren en caça-melodies i en trenca Orelles, van estar observant-los i rere els matolls van dir – Mira trenca, sembla que aquets son els guerrers que han de Salvar aquets ximplets de solfilandia -, -si, però que vols fer, l’ocellot els està fent guàrdia i vigila, - ja, però no es un mussol i acabarà dormint-se, llavors caçarem al mes grassonet, es veu molt golafre i amb aquest deliciós pastís faré que el segueixi i l’enxamparem i un cop capturat el prepararem perquè lluiti en contra d’aquest dos, - ostres que dolent que som!, si que es un bon pla, si – dit i fet, quan el colibrí es va adormir, els trolls posaren un tros de pastis, l’aroma del qual va fer que en Kipper, es llevés somnàmbul i el seguis fins que els trolls van poder raptar-lo.
A la matinada, la rosada va despertar l’ocell que es va apropar als valents elfs guerrers i quan va notar que faltava en Kipper, va esvalotar per despertar la resta.
En llevar-se i veure un rastre de molles de pastís, van sentir un calfred en saber que les seves temences es farien realitat, com va ser quan, en seguir les molles els va portar fins els matolls on havien estat amagats aquells trolls. De sobte, un abatiment els va envair quan.... l’ocell va tornar a sentir la veu de l’arpa tot dient – En Kipper està sent manipulat per Mr.Desafinator, Ànims, que ja sou a prop, segurament el farà lluitar contra vosaltres, però el no sap que el seu manipulat el trairà , per que això passi, en Roke haurà de donar-li una llavor al Kipper quan sigui prop d’ell, un cop solucionat l’imprevist, en Kimbo, tindrà entretingut als trolls, mentre Kipper em rescata a mi i als senyors clau de sol i Clau de fa i en Roke fica la seva espasa al cor de Mr.Desafinator – L’ocell va restablir els ànims d’en Roke i en Kimbo i van prosseguir el seu camí per la seva missió de rescat.
Van caminar, fins que van trobar l’entrada d’una cova de la qual es desprenia una olor que evidentment els feia saber que s’apropaven al cau d’aquells malvats trolls.
En endinsar-se a la cova, un flash de llum va sorprendre als nostres amics i de sobte.... aparegué un elf que s’assemblava mes al pare dels tres nens. El qual en veure les mirades dels elf que es dirigia vers ell, va dir – va nois, tenim una missió a complir, no us quedeu aquí parats mirant-me com si tingués micos a la cara!! – Ara si, tots tres prosseguiren el seu camí dins de la caverna, això si, amb molta cura, ja que podria estar plena de trampes.
Mentre..... al centre de la gruta....
- Ey.... on soc?, que ha passat? – en Kipper s’havia despertat envoltat de trolls i va començar a cridar - Ai va, però.... si sou trolls i m’heu raptat!! socors que algú m’ajudi!! – llavors en Trenca orelles va dir – Nooo, t’equivoques, tu ets un troll, t’hem rescatat d’aquells elfs fastigosos que t’havien raptat, però pots estar tranquil, ja ets amb nosaltres, som la teva família. –Tot estranyat en Kipper va contestar – i com es que soc petit i tinc ales? i.... qui son aquells engabiats? – es va avançar en Caça Melodies amb un mirall especial on en Kipper no es va veure amb forma d’elf sino de Troll i li van contestar – Mira’t, veus? ets un troll, aquells cabrellots de solfilandia, t’han menjat el cap fent-te creure que ets un d’ells i aquests son dos presoners que em fet per intercanviar-los per tu, però, com no han volgut fer aquesta negociació... els farem a la parrella i ens els menjarem, ara tenim que entrenar-nos i estar alerta, segurament vindran a rescatar als engabiats!! – No podia ser, però era, en Kipper s’havia convertit en un troll... bé almenys psicològicament.
No molt lluny d’allà, als passadissos de la cova...
Heu sentit un crit? – preguntà en Roke – Au va, es una cova de trolls, no es estrany escoltar crits... –
va contestar en Kimbo, però en Roke hi replicà – El que he sentit no es pas un crit de troll sinó d’un elf, i aquest elf era en Kipper, conec la seva veu!! – en Kimbu, els va alertar tot dient - Au va, deixeu de discutir que encara ens descobriran, i... en Roke te raó, el crit era el d’en Kipper, però no us en refieu, aquests trolls tenen la habilitat d’imitar veus, a mes, si Kipper es al seu poder el faran servir per lluitar en contra nostra.-En Kimbu tenia raó quan van treure el cap mig amagats per l’accés al centre de la cova, allà van veure als senyors clau de Sol i Clau de fa, així com a la Simfonia. aquesta ultima, estava custodiada per en Kipper. Els nostres amics, es van amagar després de veure la situació i en Kimbu va distribuir les missions de cadascú de la seguent manera: - Esta bé valents meus, Tu Kimbo has d’apropar-te a Kipper i fer-li empassar aquesta llavor que li treurà l’encanteri dels trolls i t’ajudará a rescatar a simfonia, ella us donara el poder de multiplicar-vos, jo mentres distreuré a aquells dos fastigosos trols i Tu Roke, has de ficar la teva espassa al cor de Mr.Desafinator, li bufaras a la cara aquets pols dormilegues i un cop adormit enfonsaras la teva espassa al cor d’aquell maldestre. – Escoltades les instruccions, s’endissaren a aquella gran sala de la cova, i tal com va dir en Kimbu, en Kimbo s’apropà al Kipper i li digué – Ei Kipper, saps que fas olor a ou podrit!? – i en Kipper tot enfurismat va anar cap al Kimbo amb no molt bones intencions, per sort, ho va fer tot obrint la boca i escridassant, així, en ser ben a prop d’en kimbo, aquest li va fer empassar aquella llavor, la qual, en fer-lo tossir, va fer-li recordar que ell nom era pas un troll sinó que era un elf. tot seguit, van rescatar a simfonia i es van dirigir a ala gàbia on eren el matrimoni sol-fa, i junts amb el Kimbu, derrotaren als trolls trenca-orelles i caça melodies que van restar tancats a les mateixes gàbies que el matrimoni.
No molt lluny d’allà....
Mr. desafinator!! – va cridar en Roke – Tros de borinot!!, soc akí per acabar amb tu i que per sempre mes visquin tranquils els habitants de Solfilandia!! – Aquell Troll ganàpia, es mirà al Roke i li digué – així que tu dius que acabaràs amb mi!?, i com t’ho faràs essent tan poca cosa com ets!? – En Roke, fent-se el valent, tot i que li tremolaven les cames, va dir-li – Apropa’m la cara que tu diré –Mr.Desafinator , li apropar la cara amb la intenció de fer-li encara mes por, però, un cop la va tenir a prop, en Roke, va bufar aquella pols i aquell troll va quedar estes i immobilitzat davant d’ell. Llavors no va dubtar i enfonsà la seva espassa al pit d’aquell troll fastigós.
La sang que va vessar va assolir les gàbies on eren els trolls presoners i sorgir una inesperada sorpresa.
Es van convertir en dos elfs, aparença que cap dels dos recordava tenir, doncs feia tan de temps que mr. desafinator va destruir la seva aldea i els va raptar per convertir-los en trolls i ara no sabien que fer. tot i la conversió, així com la declaració, els nostres protagonistes van decidir portar-los a Solfilandia i que l’alcalde decidís que fer.
Així doncs, tots set van sortir de la cova i s’endinsaren pel bosc altre cop, aquesta vegada direcció a l’aldea.
CAP 5: - ELS HEM RESCATAT!!
Al cap d’uns dies, els nostres herois van aparèixer per Solfilandia amb La Sra. Clau de Fa, amb el seu marit, el Sr. Clau de Sol i es clar amb la deessa de l’aldea, l’arpa Simfonia. Però... també amb dos convidats nous a les gàbies que al veure’ls la Sra. Pentagrama es va estranyar, així que va preguntar-li al Roke – Escolta noi, que fan aquests elfs a les gàbies!? – en Roke, somrigué i contestà – Doncs... encara que no s’ho creurà.... son en Trenca-Orelles i Caça-Melodies, segons ens van dir, Mr.Desafinator va destruir fa temps la seva aldea i els va raptar de ben petits convertint-los en Trolls com ell i....- Va interrompre en Kipper – I si no haguessin acudit a temps, i haguessin salvat a la simfonia i a aquets dos senyors, jo també hagués tingut la mateixa sort, perquè pel camí m’havien raptat - La mare dels tres petits elfs es va començar a espantar i en Kimbu va tranquil•litzar-la, tot dient – tranquil•la, en Roke ha donat mort a Mr.>Desafinator i això no tornarà a passar mai mes. – Els dos elfs que estaven ales gàbies van dir – Eiii! i amb nosaltres que fareu!? – La Sra. Pentagrama, se’ls va mirar i va dir – Allibereu als presoner que seran nous vilatans, però hauran de jurar la nostra constitució i han de ser batejats amb nous noms, així tu seràs Mr.Diapasón i tu Mr.Flaviol, esteu d’acord!? – i els nous elfs van contestar - Si, Sra. Alcaldessa!! – Els dos elfs van fer el jurament i després tota l’aldea va començar la seva festa de la primavera on musica i menjar va haver-hi per donar i vendre.
CAP 6:
TOT S’HA ACABAT, ENS ANEM A CASA
L’endemà de la festa, es van despertar d’hora i en Roke, es trobà amb l’arpa i li digué – Bé, ja tot s’ha acabat, ha sigut una aventura molt emocionant però....- L’arpa comprengué i li digué - Suposo que voleu tornar a casa, no? – i contestà – si, però... em fa molta llàstima, us tornarem a veure? – l’arpa va eixugar una llàgrima d’en Roke i es va treure una corda i li digué – te, no et preocupis, aquesta corda se’m regenera, sempre que estiguis avorrit o amoïnat apretala amb força i podràs viure moltes aventures, ja que em puc transformar en molts personatges i ara... prepareu-vos per tornar! – Els nostres protagonistes s’agafaren amb força i al cap d’uns minuts aparegueren als llits de casa seva convertits en humans altre cop, en despertar-se semblava que això fossi un somni en comú, que res d’això havia passat. No hi havia cap Arpa a la Cuina, tot era normal, tret que... per alguna raó desconeguda els germans grans deixaren d’empipar al Roger.
Aquell matí d’un dilluns qualsevol, en Roger tornava a l’escola i la senyoreta, que els havia demanat que fessin una redacció del que havien fet el cap de setmana, es va quedar fascinada amb la historia d’en Roger li va preguntar si allò era tret d’algun llibre o havia estat jugant a disfressar-se, el noi va somriure i li va dir – Qui ho sap!, tu dius que els nens tenim molta imaginació, No? - Es va treure la ma d’una de les butxaques del pantaló i tragué una corda, la va mirar i va picar l’ull.
Era un dia molt alegre a Solfilàndia, tothom es preparava per la festa major, engalanant tots els indrets de l’aldea, cadascú sabia la seva tasca, la canalla jugava a la plaça. Tot estava tranquil, bé, almenys dins del que el preparatius de la festa permetria.
Però. . . no molt lluny d’allà, Mr. Desafinator i la seva banda estaven planejant com els espatllaria la festa.... i en Desafinator va dir - Ja hi som altre cop!, altre any preparant la seva festa, per no deixar dormir a la gent de bé!, llavors va recolzar en Trenca-orelles – Teniu raó amo, l’any passat vaig participar al seu concurs i em van dir que desafinava i en van desqualificar, snif, snif! – enguany, veurem qui desafina! – va dir en Caça-melodies – Tens cap pla Caça-melodies? – va preguntar mr. Desafinator – Es clar que si amo, l’any passat vaig segrestar a Corxea i Corxet, però la festa va continuar igual fins que van anar a rescatar als dos marrecs, doncs bé, enguany segrestaré a Clau de sol i Clau de fa, sense ells la musica no pot començar perquè desafinarien, i no podran rescatar als savis de la
vila.- va respondre en Caça-melodies i va dir Mr. Desafinator – Es bona idea!, però ... tinc un dubte....com coi penses segrestar-los si després de l’any passat ja et coneixen i deuen estar a la guay! – llavors va contestar Trenca-orelles – Tinc una idea!, i si els envien un fals missatge de l’arpa màgica, llavors anirien on els hi digués l’arpa i un cop al lloc en qüestió, els raptaríem i ningú no sabrien on son.- Mr. Desafinator s’ho va rumiar una estona i tot seguit va dir: - Sembla una bona pensada, però com creus que els podràs enganyar?, realment parla l’arpa verdadera? – tot seguit, va contestar en trenca-orelles: - Es clar que parla!, de fet es una dona amb cos d’arpa i es veu que es la veu sabia a qui aquests maleïts elfs musicals veneren.- Llavors, a Mr. Desafinator, el brillaren els ulls maliciosament, doncs estava maquinant un pla per fer encara mes mal als habitants de Solfilandia i al cap d’una bona estona va dir: - Dius que veneren a aquesta dona rara amb forma d’arpa, i perquè creus que ho fan? no crec que sigui només per ser la sàvia d’aquest miserable poble, oi? – llavors va ser caça-melodies qui gosà contestar: - He sentit dir que l’arpa que porta aquesta doneta es màgica...- Els ulls de Mr. Desafinator, brillaren encara amb mes
força en escoltar la paraula “màgica” i digué: - Llavors farem el següent: Tu, trenca-orelles, faràs la veu falsa i atrauràs als elfs aquest fastigosos de Clau de Sol i Clau de fa per desprès segrestar-los, jo i caça-melodies, caçarem la gran melodia o sigui a l’arpa. Així, tal com van dir en Trenca-orelles va canviar la seva veu i fil per banda va imitar la veu de l’arpa tot dient: - Clau de faaaaa, Clau de Sooool, em cal la vostra ajudaaaa, heu de venir al bosc dels castanyers, es urgent! se m’ha trencat un parell de cordes i jo sola no puc cordar-les. – Tot i que allò últim els semblava estrany venint d’un arpa màgica, que es podia arreglar ella sola, van pensar que potser hauria pres mal i van anar a rescatar-la al bosc dels castanyers i se’n van anar sense dir res, quan van ser lluny del poble, Clau de fa va dir: - Estàs segur que estem fen bé amor meu? l’arpa mai s’ha mogut del seu bosc, que n’ha de fer en un altre bosc que no sigui el seu? – i Clau de Sol una mica neguitós però sense voler-ho fer saber va dir: - A mi també em sembla estrany, però era la seva veu, d’això n’estic segur! – I van prosseguir el seu camí fins que van arribar al bosc dels castanyers, però allà no hi havia ningú, be almenys ningú visible a la vista, ja que, darrere uns matolls estava en trenca-orelles, disposat
a fer caure una gàbia que havia preparat pels nostres amics i va ser quan en Clau de Sol va preguntar...: - Arpa on ets? ja som aquí tal i com ens vas dir!, ja pot sortir! – Llavors en trenca-orelles va tallar la corda i va baixar ràpidament una gàbia ven forta i els va atrapar i se’ls va endur al castell tot dient: - Vosaltres bau desqualificar al nostre amic, dient que desafinava, bé ara veurem qui desafina aquí! – i va contestar Clau de fa – Troll fastigós tros d’animal! que has fet a la nostra arpa!? – llavors va contestar irònic en Trenca-orelles: - Tranquils!, de seguida us reunireu amb ella!, en caça melodies i el meu amo han anat a raptar-la!, la seva màgia ens serà útil per acabar amb vosaltres! jajajajaja! –Llavors va somicar Clau de Fa i va dir: - Snif, snif!, amor meu estam perduts, si agafen a l’arpa estem perduts! – I en Clau de Sol amb un to de serietat i ment freda va dir: - No ho crec pas, et penses que l’arpa es deixarà agafar per aquest ganàpies, només es fa veure si anem nosaltres! – A la qual cosa va dir en trenca-orelles: - que en sou d’il•lusos!, que no us adoneu que el meu amo ja s’ho empatolla i te l’habilitat de transformar-se en la vostra fastigosa forma, es pot passar per un de vosaltres i enganyar la vostra arpa?.
Mentrestant, al bosc dels ametllers, trenca-orelles va enviar a Mr. Desafinator i Caça-melodies, les paraules d’en Clau de Sol i Mr. Desafinator va dir en veu baixa, gaire bé a sota veu a caça-melodies: - Has escoltat a en trenca-orelles, doncs això farem, ens farem passar per Clau de Sol i Clau de fa i demanarem la seva ajuda i quan surti l’atraparem. – i va contestar caça-melodies: - Bona pensada amo.- Tal com ho va dir així ho van fer i l’arpa va sortir, quedant així a les mans d’aquells dos Trolls que se la van endur a un amagatall, però l’arpa que era molt llesta, sense que s’adonessin, va enviar un arpa a un altre mon, sense saber on podria caure i qui vindria al seu rescat.
Quan va ser a l’amagatall, va veure penjada la gàbia amb els seus dos amics que en veure-la, es van posar tristos i en Clau de sol va dir: - A tu també t’han ben enredat, oi?, s’ha acabat, volen la teva màgia i ens faran desaparèixer, s’acabarà la musica! –
Llavors l’arpa va contestar: - Si que et rendeixes aviat!, tranquils, aquest ganàpies no saben com les gasto, he reproduït la meva arpa, i l’he transportada a altre mon paral•lel sense que s’adonin, ara no en tinc de màgia!. – Mentre, a solfilandia .....
La senyoreta Mi, corre tota esverada a l’ajuntament de solfilandia i li diu a l’alcaldessa: - Senyora alcaldessa, no podem començar la festa!, passa una cosa greu! – L’alcaldessa, en veure l’esverament de la senyoreta Mi, li diu: - A veure, seguis i prengui una miqueta d’aigua, assereni’s i digui’m que es tan greu com per no començar la festa. – i un cop mes tranquil•la va dir: - Es tracta de Clau de sol i Clau de fa, no son a casa seva i ningú els ha vist per la vila. – L’alcaldessa amb cara de preocupació va dir: - Teniu raó, no podem començar la festa, això es molt greu, aquest cop em temo el pitjor, aquest maleïts trolls, sempre fan la seva malifeta quan hem de començar la festa, haurem de .... (interromp el senyoret Si, que també bé esverat) – Ho sento alcaldessa, males noticies, ha desaparegut l’arpa Màgica!.- Això que havia dit en Si, ja havia enfurismat a l’alcaldessa, que pressa d’aquella ràbia va cridar: - Ja n’hi ha prou! maleïts monstres! que tothom s’amagui a casa seva per ara!, aquesta nit parlarem del problema i per ara resta cancel•lada la festa! - Quan va restar sola al despatx va dir: - Això es la fi, s’ha acabat la musica, que els hi puc dir? no se com salvarem la vila!.
CAP 2: - LA MÀGICA TROBALLA
Rupit, estiu del 2010, en Roger i la seva família, van d’excursió a veure el salt del sallent, pel camí, en Quim i el Pep, van fer les seves entremaliadures, tot trencant algun matoll o trepitjant insectes, cosa que enfurisma al Roger, que va darrere renyant-los: - Va germans deixeu de fer mal a la natura, tot el que hi ha son essers vius com nosaltres!. – Els germans d’en Roger van prosseguir sense escoltar-lo i burlant-se i en Quim va dir-li: - Apa, no ens diràs que et creus el que fan a la televisió? allò del elfs i les fades del bosc?, no ets massa grandet per això?. –i tot emprenyat va contestar en Roger: - I perquè no ha d’existir? que no els veiem no vol dir que no existeixin! – Cosa que va servir perquè els seus germans encara es burlessin mes: - En Roger creu en elfs, en Roger creu en elfs... – I encara es va emprenyar mes el noiet que va dir: - Mareeee, digues els que deixin de burlar-se! – I la mare els hi va advertir: - Va nois, deixeu al vostre germanet tranquil i que cregui en allò que vulgui – se li escapà una riallota. Els germans però van seguir emprenyant a en Roger: - En Roger creu en elfs, en Roger creu en elfs... – En Roger va córrer rere d’ells amb l’ intenció de clava’ls-hi un mastegot quan va ensopegar de cop amb una cosa estranya.
Quan es disposava a plorar per la caiguda, va veure que allò amb que havia ensopegat era una petita arpa i va pensar: - Òndia! qui s’ha deixat això equí al mig del camí?, algú podria haver pres mal, bé de fet jo he pres mal, la repenjaré en aquesta roca, pot ser l’ha oblidat algú. –Quan anava a prosseguir el camí va sentir una veu que procedia de l’arpa ja que no veia ningú mes que els seus germans però eren bastant lluny com per sentir la seves veus i tot i que la veu era femenina tampoc era la de la seva mare que era igual de lluny. llavors va mirar l’arpa que el va dir: - No em deixis sola, necessito la teva ajuda!.
En Roger, va apropar-se a poc a poc, mig tremolant de por, mig intrigat, es col•locar rere l’arbre mes proper i va tornar sentir la veu que procedia de la figura de dona que l’arpa duia a la part mes ampla del mànec: - No tinguis por – li deia – si em pots escoltar i veure parlar es perquè creus en nosaltres, llavors tu ens podràs ajudar! – en Roger mirar cap a tot arreu i no va veure mes que ell, l’arpa i la seva família que ja eren al final del camí veient el Salt del Sallent, així que tot encuriosit li preguntar – us podré ajudar? a qui?, no mes et veig a tu – l’arpa, ho va entendre i li va dir – Tens raó, només em veus a mi, perquè soc un arpa màgica, i sense que els meus raptors em puguin veure he fet una transportació astral – el noi cada cop estava mes intrigat i tenia menys por, però quan va apropar-se mes a l’arpa, va sentir la mare cridant – Roger, vine, mira que es maco el salt, t’ho estàs perdent! – Llavors va dir a l’arpa – Em crida la mare, t’haig de deixar, a la tornada parlem! – i l’arpa va implorar – No em deixis sola, porta’m amb tu – I en Roger va mirar per tot arreu altre cop sense saber com es podria emportar una cosa tan gran, llavors, l’arpa, com que tenia presa va dir – mira, tens una motxilla oi? – estranyat el Roger va contestar – Si, però es molt petita i no cabries! – i va replicar l’arpa – Ja t’he dit que soc màgica, cobreix-me amb la motxilla i jo hi cabré – En Roger va fer el que l’arpa el va dir i se la va emportar amb ell, tots dos van arribar a amb els pares i els seus germans, quan va arribar, li van dir els germans – Si que has trigat, que feies tanta estona aturat allà com un estaquirot? es que sempre te hem d’esperar? – No va contestar, va fer una ganyota amb la llengua i s’amagà rere les cames de la mare.
En veure aquella actitud s’enfurismaren i tractaren d’esbroncar-ho, però la mare s’hi va interposar.
- Deixeu d’empaitar al vostre germanet, que no veieu que es mes petit que vosaltres? – els dos germans decebuts van replicar – Jo mare sempre fas el mateix! perquè el protegeixes?...
Tots cinc o... bé serien sis amb l’arpa, la qüestió es que van tornar cap a casa després d’aquest petita excursió i mentre la mare preparava el sopar, el pare seia a la butaca i els ganàpies dels seus germans eren a les seves cambres, en Roger es va ficar al corral amb l’arpa i un cop allà l’arpa començà a explicar – Mira ...-en veure l’arpa pensativa li va continuar - Roger, em dic Roger – l’arpa prosseguí – Bé Roger, com hauràs comprovat, soc un arpa màgica, vinc de solfilandia, on cada any quan arriba la primavera fem una festa en honor a la deessa natura, però hi ha uns trolls que sempre intenten espatllar-la. Normalment ens sortim i la festa continua sense problemes, però aquest cop els trolls l’han fet ben grossa, han segrestat als senyors Clau de Sol i Clau de Fa, a mes de segrestar-me a mi. Es per això que ens cal ajuda externa i quan t’he vist i he escoltat que creies en la nostra existència he pensat que ens podríeu ajudar – En Roger es va quedar estranyat quan l’arpa va parlar en plural i va dir – Bé, jo, tot i que no sabria com, podria intentar ajudar-vos, però... ficar la meva família... ja veus que sobre tot els meus germans, no sols no hi creuen, sinó que a mes es burlen de mi, pel que fa als meus pares... només em segueixen la veta!, estàs segura que us podrem ajudar? – L’arpa s’ho va mirar i tot pensant va dir – Si, es una mica complicat però... tinc una idea que funcionarà!. quan siguin adormits, escampa aquests polvets màgics que et donaré i a mi posa’m damunt de la taula del menjador, l’endemà següent quan es llevin semblarà que tot sigui normal i es possible que preguntin que fa un arpa damunt la taula, llavors quan sigueu tots, jo parlaré, diré el que heu de fer i farem el viatge a solfilandia! – En Roger, fil per banda, va fer allò que li va dir l’arpa, tot i que no les tenia totes de si allò sortiria efecte, però, un cop havent sopat i s’anaren tots a dormir, es va despertar i va anar cambra per cambra i tant als germans com als pares els va esbargir aquells pols màgics que l’arpa li va donar.
CAP 3: - UNA MÀGICA AVENTURA
L’endemà, en despertar, tal com va predir l’arpa, van veure aquell instrument a sobre de la taula, així que tots tres van cridar al menut – Rogeeeer! que fa aquest trastot amunt de la nostra taula? – i des de la seva cambra va dir – Ara vaiiiig!, i no és un trastot, és un arpa – mentre en Roger anava cap al menjador, en Quim va provar de treure-ho per poder posar l’esmorzar quan va sentir – Treu-me les mans de sobre tap de suro! – En Quim i els pares es van espantar en sentir la veu, però el Pep, els va dir – Sou tanoques o que? que no veieu que es una broma d’en Roger? – Llavors en Roger que ja havia vingut va preguntar mig burleta – El que és una broma? – En Pep, emprenyat li va contestar – No et facis el llest!, tu has fet com si parlés aquest trastot! – En sentir això, l’arpa es posar dreta sense ajuda de ningú i va començar a parlar – Hola família, hem dic Simfonia i soc un arpa màgica, no cap trastot com he sentir dir, vinc de solfilandia, un indret que pot ser no conegueu, ve potser en Roger si que el coneix perquè encara somia, bé resulta que tenim un problema molt gros a la nostra vil•la i només vosaltres ens podeu ajudar, gracies a en Roger que m’ha trobat he pogut contactar amb el mon real. –
Els pares i els germans d’en Roger, es van quedar petrificats, tot i així, en Roger, no va poder evitar mirades inquisitives i que en Quim li digues – Tot això es culpa teva!, sempre ens fiques en embolics! – L’arpa el va replicar – Bé, si tenir l’oportunitat de viatjar a un lloc desconegut i alhora al•lucinant és culpa seva, doncs beneïda culpa, no?, això si, el viatge te un petit inconvenient – Aquella afirmació els va espantar mes – No us espanteu, un cop ens hagueu ajudat, tornareu a casa, però... quan viatgeu a la nostra terra, patireu una metamorfosis als vostres cossos i tindreu uns poders que no teniu ara i tranquils, quan sigueu allà sabre de quins poders es tracta i com fer-los servir – Un cop que l’arpa els hi parlés i en Roger expliqués en que consistia la missió, en Quim va preguntar – Bé, suposant que et creiem... com diantres anirem a parar allà? – Sinfònia, tot fent una mirada inquisidora al noi digué – No puc esperar a que creieu o no, però ... suposant que si, ara mateix agafeu el meu cos d’arpa amb la mà esquerra i en Roger amb la ma dreta ha d’acaronar suaument un cop les cordes i tanqueu ben fort els ulls...aviat viatjarem!.
CAP 4: - SALVEM LA MÙSICA! 1ª PART
Van fer el que Sinfònia els va dir i quan van obrir els ulls, tots eren petits. L’arpa havia desapareguda i només hi havia un follet on van descobrir en mirar-se al rèflex d’un bassal, que ara eren elfs de dibuix animat. - Ostres! quina patacada!, esteu bé la resta? i aquestes aletes?, i les meves orelles?, que carai m’ha passat?, Pep, Quim, mare, pare, esteu bé? – es van posar tots dempeus i es van sacsejar una mica la roba. – si, nosaltres estem bé i tu?, perquè portes aletes i duus les orelles allargades? – va preguntar en Pep, quan de sobte es van veure envoltats d’uns essers que eren com ells. Els dos germans d’en Roger van començar a tremolar de por i els pares els van abraçar tot dient. – Qui.... qui sou i on som nosaltres? – un dels elfs es va apropar al Roger tot observant-lo amb deteniment fins que finalment respongué amb altre pregunta – Sou vosaltres els híbrids que ens ajudareu? – en Quim es va sentir ofès i el va escridassar – Que vols dir tros de ganàpia!?, nosaltres son humans a veure si t’assabentes!. – el petit elf va riure en veure la cara que feia el jove Quim. – Jajajaj, veig que no us heu adonat, jajajaja, ara sou elfs com nosaltres però amb sang humana, per això sou híbrids.
L’esperit de Simfonia ens ha dit que uns elfs híbrids ens visitaria que ens ajudaria a rescatar-los. – En Roger i la seva família van escoltar intrigats a l’elf que els parlava, que era el senyor Ritme i tot posant cara de circumstancies van preguntar el pare dels nens – I com diantres preteneu que us ajudem? que ens heu vist cara de súper herois pot ser?, no tenim armes, ni tant mateix que hem de fer ni perquè us hem d’ajudar! – El senyor Ritme va veure la cara d’ascetisme i por del pare de família li va començar a explicar - Bé, començaré per presentar-me, soc el senyor Ritme, marit de la Batllessa d’aquesta humil aldea anomenada Solfilandia, tenim uns Trolls malfactors que sempre ens fa la guitza quan arriba la època de l’any en que fem la festa de la Musica i la Primavera; enguany l’han fet massa grossa, no només han segrestat dos vilatans importants de la nostra aldea sinó que també tenen a la nostre deessa Simfonia que es l’arpa màgica que ha trobat el Gran elf Roke. – En escoltar la historia es quedaren bocabadats, però l’ultima paraula encara els va sonar mes estranya així que la Rosa va preguntar – Qui es «El Gran Elf Roke»? algú a qui hem de trobar? i on el podem trobar? – L’elf va riure davant l’ ingenuïtat de la mare i tot senyalant al Roger va contestar, - Es obvi que no sabeu de qui parlo, ell es «El Gran Elf Roke»! – En Roger va començar a tremolar, de sobte va sentir com si li pesés el cos amb la responsabilitat que li acabava de encarregar i tot d’una va balbucejar – jo... jo no.... jo no soc cap guerrer, com vols que jo... no se si podré, soc poqueta cosa jo, sap? – L’Elf ritme, en veure la cara de neguit que feia en Roger, va dir – Tranquil Roke, no estaràs sol en aquesta aventura, tindràs als teus escuders Kipper i Kimbo (Pep i Quim), Kipper te el poder de fer-se invisible, que et servirà per alliberar a Simfonia; Kimbo te el poder de multiplicar-se, tindrà als trolls entretinguts mentre tu aniràs i li ficaràs l’espassa a la panxa de Mr.Desafinator – En Roger semblava estar mes tranquil, però encara el preocupava una cosa – Però... com sabrem on hem d’anar? -, - El vostre Savi, Kimbu (el pare), te el poder de fer-se ocell camaleó i seguirà la veu de Simfonia que només ell escoltarà, només heu de seguir-lo, la vostra matrona (la mare), es quedarà amb nosaltres esperant-vos -.En sentir aquelles explicacions, els nostres amics s’endinsaren a l’aventura.
CAP 4: - SALVEM LA MÙSICA! 2ª PART
S’endinsaren a l’espès bosc tots tres i de sobte aparegué un colibrí blau que es va posar sobre una soca d’arbre que tenien just davant dels seus nassos, en Kimbo (Quim), es va donar un ensurt en veure aparèixer l’ocellot del no res i exclamar – Ostres! d’on ha aparegut aquest ocellot? – tots tres van restà parats, quan de sobte... l’ocell va parlar – va, que feu així plantats, tenim molt a fer i un llarg camí a seguir! – l’ensurt però, va ser encara mes gran i en Kipper va dir – Ostres noi!, ara resulta que l’ocellet parla i tot! – l’ocell, que va resultar ser un colibrí, els va dir, - Es clar que parlo!, i ara... voleu fer el favor de seguir-me?, tenim una missió que fer i no vull ser ocell tota la meva vida! – L’ocell començar a sentir la veu de la Simfonia i va indicar el camí i es van endinsar en l’espessor del bosc. La nit se’ls va fer a sobre i van decidir acampar en mig d’aquella espessor. L’ocell va fer guardia, dons ja no sentia el cant de l’arpa i això el va tenir intrigat.
per desgracia, no eren els unics que eren al bosc; els trolls eren a prop, eren en caça-melodies i en trenca Orelles, van estar observant-los i rere els matolls van dir – Mira trenca, sembla que aquets son els guerrers que han de Salvar aquets ximplets de solfilandia -, -si, però que vols fer, l’ocellot els està fent guàrdia i vigila, - ja, però no es un mussol i acabarà dormint-se, llavors caçarem al mes grassonet, es veu molt golafre i amb aquest deliciós pastís faré que el segueixi i l’enxamparem i un cop capturat el prepararem perquè lluiti en contra d’aquest dos, - ostres que dolent que som!, si que es un bon pla, si – dit i fet, quan el colibrí es va adormir, els trolls posaren un tros de pastis, l’aroma del qual va fer que en Kipper, es llevés somnàmbul i el seguis fins que els trolls van poder raptar-lo.
A la matinada, la rosada va despertar l’ocell que es va apropar als valents elfs guerrers i quan va notar que faltava en Kipper, va esvalotar per despertar la resta.
En llevar-se i veure un rastre de molles de pastís, van sentir un calfred en saber que les seves temences es farien realitat, com va ser quan, en seguir les molles els va portar fins els matolls on havien estat amagats aquells trolls. De sobte, un abatiment els va envair quan.... l’ocell va tornar a sentir la veu de l’arpa tot dient – En Kipper està sent manipulat per Mr.Desafinator, Ànims, que ja sou a prop, segurament el farà lluitar contra vosaltres, però el no sap que el seu manipulat el trairà , per que això passi, en Roke haurà de donar-li una llavor al Kipper quan sigui prop d’ell, un cop solucionat l’imprevist, en Kimbo, tindrà entretingut als trolls, mentre Kipper em rescata a mi i als senyors clau de sol i Clau de fa i en Roke fica la seva espasa al cor de Mr.Desafinator – L’ocell va restablir els ànims d’en Roke i en Kimbo i van prosseguir el seu camí per la seva missió de rescat.
Van caminar, fins que van trobar l’entrada d’una cova de la qual es desprenia una olor que evidentment els feia saber que s’apropaven al cau d’aquells malvats trolls.
En endinsar-se a la cova, un flash de llum va sorprendre als nostres amics i de sobte.... aparegué un elf que s’assemblava mes al pare dels tres nens. El qual en veure les mirades dels elf que es dirigia vers ell, va dir – va nois, tenim una missió a complir, no us quedeu aquí parats mirant-me com si tingués micos a la cara!! – Ara si, tots tres prosseguiren el seu camí dins de la caverna, això si, amb molta cura, ja que podria estar plena de trampes.
Mentre..... al centre de la gruta....
- Ey.... on soc?, que ha passat? – en Kipper s’havia despertat envoltat de trolls i va començar a cridar - Ai va, però.... si sou trolls i m’heu raptat!! socors que algú m’ajudi!! – llavors en Trenca orelles va dir – Nooo, t’equivoques, tu ets un troll, t’hem rescatat d’aquells elfs fastigosos que t’havien raptat, però pots estar tranquil, ja ets amb nosaltres, som la teva família. –Tot estranyat en Kipper va contestar – i com es que soc petit i tinc ales? i.... qui son aquells engabiats? – es va avançar en Caça Melodies amb un mirall especial on en Kipper no es va veure amb forma d’elf sino de Troll i li van contestar – Mira’t, veus? ets un troll, aquells cabrellots de solfilandia, t’han menjat el cap fent-te creure que ets un d’ells i aquests son dos presoners que em fet per intercanviar-los per tu, però, com no han volgut fer aquesta negociació... els farem a la parrella i ens els menjarem, ara tenim que entrenar-nos i estar alerta, segurament vindran a rescatar als engabiats!! – No podia ser, però era, en Kipper s’havia convertit en un troll... bé almenys psicològicament.
No molt lluny d’allà, als passadissos de la cova...
Heu sentit un crit? – preguntà en Roke – Au va, es una cova de trolls, no es estrany escoltar crits... –
va contestar en Kimbo, però en Roke hi replicà – El que he sentit no es pas un crit de troll sinó d’un elf, i aquest elf era en Kipper, conec la seva veu!! – en Kimbu, els va alertar tot dient - Au va, deixeu de discutir que encara ens descobriran, i... en Roke te raó, el crit era el d’en Kipper, però no us en refieu, aquests trolls tenen la habilitat d’imitar veus, a mes, si Kipper es al seu poder el faran servir per lluitar en contra nostra.-En Kimbu tenia raó quan van treure el cap mig amagats per l’accés al centre de la cova, allà van veure als senyors clau de Sol i Clau de fa, així com a la Simfonia. aquesta ultima, estava custodiada per en Kipper. Els nostres amics, es van amagar després de veure la situació i en Kimbu va distribuir les missions de cadascú de la seguent manera: - Esta bé valents meus, Tu Kimbo has d’apropar-te a Kipper i fer-li empassar aquesta llavor que li treurà l’encanteri dels trolls i t’ajudará a rescatar a simfonia, ella us donara el poder de multiplicar-vos, jo mentres distreuré a aquells dos fastigosos trols i Tu Roke, has de ficar la teva espassa al cor de Mr.Desafinator, li bufaras a la cara aquets pols dormilegues i un cop adormit enfonsaras la teva espassa al cor d’aquell maldestre. – Escoltades les instruccions, s’endissaren a aquella gran sala de la cova, i tal com va dir en Kimbu, en Kimbo s’apropà al Kipper i li digué – Ei Kipper, saps que fas olor a ou podrit!? – i en Kipper tot enfurismat va anar cap al Kimbo amb no molt bones intencions, per sort, ho va fer tot obrint la boca i escridassant, així, en ser ben a prop d’en kimbo, aquest li va fer empassar aquella llavor, la qual, en fer-lo tossir, va fer-li recordar que ell nom era pas un troll sinó que era un elf. tot seguit, van rescatar a simfonia i es van dirigir a ala gàbia on eren el matrimoni sol-fa, i junts amb el Kimbu, derrotaren als trolls trenca-orelles i caça melodies que van restar tancats a les mateixes gàbies que el matrimoni.
No molt lluny d’allà....
Mr. desafinator!! – va cridar en Roke – Tros de borinot!!, soc akí per acabar amb tu i que per sempre mes visquin tranquils els habitants de Solfilandia!! – Aquell Troll ganàpia, es mirà al Roke i li digué – així que tu dius que acabaràs amb mi!?, i com t’ho faràs essent tan poca cosa com ets!? – En Roke, fent-se el valent, tot i que li tremolaven les cames, va dir-li – Apropa’m la cara que tu diré –Mr.Desafinator , li apropar la cara amb la intenció de fer-li encara mes por, però, un cop la va tenir a prop, en Roke, va bufar aquella pols i aquell troll va quedar estes i immobilitzat davant d’ell. Llavors no va dubtar i enfonsà la seva espassa al pit d’aquell troll fastigós.
La sang que va vessar va assolir les gàbies on eren els trolls presoners i sorgir una inesperada sorpresa.
Es van convertir en dos elfs, aparença que cap dels dos recordava tenir, doncs feia tan de temps que mr. desafinator va destruir la seva aldea i els va raptar per convertir-los en trolls i ara no sabien que fer. tot i la conversió, així com la declaració, els nostres protagonistes van decidir portar-los a Solfilandia i que l’alcalde decidís que fer.
Així doncs, tots set van sortir de la cova i s’endinsaren pel bosc altre cop, aquesta vegada direcció a l’aldea.
CAP 5: - ELS HEM RESCATAT!!
Al cap d’uns dies, els nostres herois van aparèixer per Solfilandia amb La Sra. Clau de Fa, amb el seu marit, el Sr. Clau de Sol i es clar amb la deessa de l’aldea, l’arpa Simfonia. Però... també amb dos convidats nous a les gàbies que al veure’ls la Sra. Pentagrama es va estranyar, així que va preguntar-li al Roke – Escolta noi, que fan aquests elfs a les gàbies!? – en Roke, somrigué i contestà – Doncs... encara que no s’ho creurà.... son en Trenca-Orelles i Caça-Melodies, segons ens van dir, Mr.Desafinator va destruir fa temps la seva aldea i els va raptar de ben petits convertint-los en Trolls com ell i....- Va interrompre en Kipper – I si no haguessin acudit a temps, i haguessin salvat a la simfonia i a aquets dos senyors, jo també hagués tingut la mateixa sort, perquè pel camí m’havien raptat - La mare dels tres petits elfs es va començar a espantar i en Kimbu va tranquil•litzar-la, tot dient – tranquil•la, en Roke ha donat mort a Mr.>Desafinator i això no tornarà a passar mai mes. – Els dos elfs que estaven ales gàbies van dir – Eiii! i amb nosaltres que fareu!? – La Sra. Pentagrama, se’ls va mirar i va dir – Allibereu als presoner que seran nous vilatans, però hauran de jurar la nostra constitució i han de ser batejats amb nous noms, així tu seràs Mr.Diapasón i tu Mr.Flaviol, esteu d’acord!? – i els nous elfs van contestar - Si, Sra. Alcaldessa!! – Els dos elfs van fer el jurament i després tota l’aldea va començar la seva festa de la primavera on musica i menjar va haver-hi per donar i vendre.
CAP 6:
TOT S’HA ACABAT, ENS ANEM A CASA
L’endemà de la festa, es van despertar d’hora i en Roke, es trobà amb l’arpa i li digué – Bé, ja tot s’ha acabat, ha sigut una aventura molt emocionant però....- L’arpa comprengué i li digué - Suposo que voleu tornar a casa, no? – i contestà – si, però... em fa molta llàstima, us tornarem a veure? – l’arpa va eixugar una llàgrima d’en Roke i es va treure una corda i li digué – te, no et preocupis, aquesta corda se’m regenera, sempre que estiguis avorrit o amoïnat apretala amb força i podràs viure moltes aventures, ja que em puc transformar en molts personatges i ara... prepareu-vos per tornar! – Els nostres protagonistes s’agafaren amb força i al cap d’uns minuts aparegueren als llits de casa seva convertits en humans altre cop, en despertar-se semblava que això fossi un somni en comú, que res d’això havia passat. No hi havia cap Arpa a la Cuina, tot era normal, tret que... per alguna raó desconeguda els germans grans deixaren d’empipar al Roger.
Aquell matí d’un dilluns qualsevol, en Roger tornava a l’escola i la senyoreta, que els havia demanat que fessin una redacció del que havien fet el cap de setmana, es va quedar fascinada amb la historia d’en Roger li va preguntar si allò era tret d’algun llibre o havia estat jugant a disfressar-se, el noi va somriure i li va dir – Qui ho sap!, tu dius que els nens tenim molta imaginació, No? - Es va treure la ma d’una de les butxaques del pantaló i tragué una corda, la va mirar i va picar l’ull.
