El darrer pescador, Badalona es queda sense pescador

Ferides a les seves mans
d'arronsar la corda
que tira de la xarxa
plena de peixos a basar.

La pell marcada de temps
la mirada buida a l'horitzó
amb el rostre cansat
de molts anys de feina.

En sa intensa mirada
un vell record ressorgeix
nàufrag a la seva ment
d'aquells moments viscuts.

Retrobant-se de nou
amb la seva joventut
on era un pescador mes
que treballava de sol a sol.

Any rere any la seva pell
es curtia d'un fosc color
i les arrugues s'anaven
enfilant sobre el seu rostre

Tot plegat eren marques
de tot aquell temps de feina
dedicant dies i nits
de tota la seva vida

II

A la seva barqueta
companya fidel de feinades
de penes i alegries viscudes
li tremolen les fustes.

De tan vella que es
tot li escruixeix
de la popa a la proa
la pintura també li cau.

El darrer pescador
mira a la seva barqueta
i aquesta sembla sospirar
tot sabent el final.

Tots dos sortiran per últim cop
s'endinsaran a la mar
sense saber el seu destí
faran l'ultima pesca.

Potser no tornarà ningú
perquè la mar se'ls empassarà
o pot ser tornaran per darrer cop
i s'hauran d'acomiadar.

S'ha acabat, la imatge dels pescadors
a les platges de la meva Badalona
repartint a la llonja la seva pesca
mai mes la veurem amic meus.